dilluns, 2 de maig del 2016

PERSONATGES

PRINCIPALS:

Lockwood: Home de mitjana edat el qual és el nou llogater dels Cims Borrascosos. Li demana a la seva criada Nelly que li expliqui la història d’aquella casa i de tothom qui hi residia.

Ellen Dean (Nelly): Criada dels Cims Borrascosos en el passat, i actualment criada del Lockwood. És la narradora de gran part de la història.

Heathcliff: Era un gitano de pell fosca, i pel vestir i les maneres, un senyor. L’amo Earnshaw, el va trobar pels carrers de Liverpool quan era un nadó i el va adoptar. Amic íntim de Cathy i odiava a Edgar Linton. 

Catherine (Cathy): Filla entremaliada de l’amo Earnshaw. Quan és adulta es casa amb l’Edgar Linton i no perd mai la seva forta amistat amb Heathcliff. 

Hindley: Germà de Cathy i germanastre de Heathcliff. Quan moren el seu pare i la seva dona enfolleix i es torna un alcohòlic. 

Edgar Linton: Un noi que prové d’una família enriquida de pell pàl·lida i ros. Edgar Linton contrau matrimoni amb Cathy i té un odi profund cap a Heathcliff. Germà d’Isabela Linton, que més tard es casarà amb Heathcliff. 

Senyor i Senyora Earnshaw: Pares de Catherine, Hindley i Heathcliff. 

Hareton Earnshaw: És fill de Hindley Earnshaw. 

Isabella Linton: Germana d’ Edgar Linton i enamorada de Heathcliff.

SECUNDARIS:

Zillah, Joseph i Robert: Criats.

Shielders: Pastor del Senyor Linton.

dilluns, 18 d’abril del 2016

EMILY BRONTË: Biografia i obra


EMILY JANE BRONTË




Emily va néixer a Thornton el 30 de juliol de 1818 i va morir a Haworth el 19 de desembre de 1848.


Va ser una poeta i novel·lista britànica, germana de Charlotte Brontë i d'Anne Brontë. La qual era la cinquena filla d’una família de set infants.

Emily va passar tota la seva vida a un presbiteri de Haworth, on el seu pare, Patrick Brontë, era un pastor. En aquest ambient es va desenvolupar el seu talent literari.

Quan ella era jove, van morir la seva mare i les seves dues germanes majors en un pensionat, per la qual cosa el seu pare (Patrick) i la seva tieta, Elisabeth Branwell, davant d’aquesta situació, van deixar als infants una gran llibertat. Arrel d’això, Emily es va ajuntar amb Charlotte, Anne i el seu germà Branwell per crear un món imaginari, el qual era Angria, on desenvolupaven les històries que ells inventaven. Més tard, Emily i Anne van crear els països de Gondal i Gaaldine.

L'any 1842, Emily va viatjar a Brussel·les amb la seva germana Charlotte, on va estudiar francès i alemany. 

En el mateix any, va esdevenir una excel·lent pianista. Però tot i això, quan va acabar els estudis, va retornar a Haworth, on va esdevenir la mestressa de casa del presbiteri i on va dividir la resta de la seva vida entre les feines domèstiques, les passejades pel camp i l'escriptura.

Emily va utilitzar els personatges imaginaris del país de Gondal en la poesia que ella escrivia. Alguns dels seus poemes són de caire místic. 

L’any 1846, Emily amb les seves germanes van voler editar un volum els seus poemes, tot i el cost de l’edició. Emily va decidir escriure’s un pseudònim masculí, el qual era Ellis Bell.




Tot i els costs que comportaven el pseudònim i l’edició, un any després (1847) va publicar la seva única novel·la, Cims borrascosos, pel qual va aconseguir un gran èxit.


Va tenir un gran èxit per la seva destacable densitat de l’escriptura, el rigor de la construcció i per un romanticisme molt personal, influenciat pel romanticisme alemany. També està considerada com un clàssic de la literatura anglesa.

A més a més, la seva obra ha estat comparada amb una tragèdia grega per la seva intensitat. 

Tot i això, aquesta obra va deixar perplexos els crítics de l’època i es va retardar el seu mèrit davant aquesta obra.

Després de tornar d’un viatge llarg i d’una decepció amorosa, el seu germà Branwell va caure en l’alcoholisme. Emily va ser la més forta de la família en superar-ho. I és quan a l’enterrament del seu germà, Emily va caure refredada i va refusar sistemàticament qualsevol tractament o repòs. Va morir de tuberculosi el 19 de desembre de 1848 a Haworth.

CIMS BORRASCOSOS: Resums



CAPÍTOL 1

Lockwood explica la seva visita a Heathcliff sobre els Cims. A Lockwood li va semblar un home tímid, per això que va acceptar entrar a la casa. Heathcliff el va convidar a una copa, que va ser servida pel criat, un home amb una certa edat i amb una vida saludable.
Lockwood narra un fet curt d'un amor amb una jove, que ella li demostrava amor cap a ell, però en canvi ell no tot i que estava molt enamorat, un dia la noia va decidir abandonar la relació.
Heathcliff li va parlar a Lockwood dels avantatges i desavantatges de la granja dels Tords, i Loockwood li va prometre una visita al dia següent, encara que a ell no el convencia.

CAPÍTOL 2

Lockwood havia decidit no anar als Cims Borrascosos, ja que feia molt de fred, però finalment s’ho va repensar i va sortir al carrer. Quan estava arribant va començar a nevar. Va tocar la porta, el criat va mirar qui hi havia. Va aparèixer Hareton i es van asseure al menjador. Lockwood va veure a Cathy per primera vegada, que estava asseguda al costat de la taula. Ell es va quedar sorprès, esperant que el convidés a seure. Ella li va dir que no li interessava les seves paraules i li va dir que no havia d'haver sortit de casa pel mal temps.
Mentrestant Hareton el mirava amb mala cara i no semblava un home amable. Després va arribar Heathcliff, i li va dir que pel fet que hagués sortit de casa amb aquest temps, ja no li deixaria cap criat.
Lockwood era l'únic que estava preocupat per la manera de com anava a tornar a la granja. En aquest moment el criat crida l'atenció a Cathy perquè no treballava.
Heathcliff li va dir que hauria de marxar amb Hareton o amb el criat perquè no tenia més habitacions per a les visites.

CAPÍTOL 7

En tornar Cathy, es va notar un gran canvi en la seva actitud. Hindley li va prohibir a Heathcliff acostar-se-li quan tornés per Nadal. Aquell dia Heathcliff va estar treballant fins a les nou i Cathy estava amb el seu germà i la seva cunyada veient els regals per als Linton que venien el dia següent.
Després va arribar Heathcliff per vestir-se adequadament per poder estar amb Cathy, mentre Dean li pujava els ànims. Van arribar els Linton, i Heathcliff va tenir un accident amb Edgar, Hindley el va tancar i no va poder estar amb Cathy per molt temps, fins que ella va pujar a veure'l.
La senyora Dean volia anar a dormir però Lockwood no va voler, i li va demanar que continués amb la història.

CAPÍTOL 8

Va néixer Hareton, la seva mare estava malalta i va morir al poc temps després, i Nelly se’n va quedar al càrrec. El seu pare es conformava amb que estigués bé en tots els aspectes. Ell va quedar molt afectat després de la mort de la seva dona, mai ho va superar i es va tornar odiós.
Cathy va continuar amb la seva amistat amb els veïns. Tenia una personalitat diferent entre els Linton i el Heathcliff.

CAPÍTOL 9

Hindley va arribar begut, va tirar el seu fill per les escales i va fer un escàndol.
Cathy va contar a Nelly que s’anava a casar amb Edgar Linton i que no es quedaria amb Heathcliff perquè era una humiliació estar amb ell, a més a més, estar amb Edgar podria ajudar-los econòmicament. Heathcliff la va escoltar i se’n va anar de casa sense dir res abans. Cathy es va casar, i Nelly se’n va anar a viure amb ella a la Granja.

CAPÍTOL 10

Lockwood va passar quatre setmanes malalt i Heathcliff li va fer una visita a la granja.
Li demana a Nelly que continués amb la historia, ella li va dir que ningú com Heathcliff va aconseguir els diners quan se’n va anar dels cims borrascosos.
Cathy vivia amb el seu marit i la germana d’aquest, Isabel, a la granja dels tords.
Un dia qualsevol, Heathcliff va anar a visitar a Cathy el qual i no li va agradar la reacció de la seva esposa.
Es van seguir veient. Ell vivia als cims borrascosos i es va guanyar l’afecte de Hareton perquè tractava malament a Hindley i li va acabar treien tot per mitjà d’apostes.
Isabel s’enamorà de Heathcliff i ell es va aprofitar de la situació.

CAPÍTOL 11

Un dia Nelly va anar als cims borrascosos perquè tenia un mal pressentiment respecte a les intencions de Heathcliff, però la seva visita no va ser productiva perquè va arrancar a córrer abans d’entrar.
En una visitia de Heathcliff a la granja, li va fer passar un mal moment a Isabel, Nelly ho va veure i Cathy es va assabentar al cap d’una estona. Ell li va dir el que volia fer amb Isabel, que consistia en enganyar-la per fer patir al seu germà, el qual odiava amb totes les seves forces. Van tenir una forta discussió. Nelly li va comunicar al seu amo, el qual va acudir, i es van donar un parell de cops amb el seu enemic. Edgar es va enfadar amb Cathy ja que ella no volia acceptar que el seu marit li hagués prohibit veure a Heathcliff, i sobretot a casa seva.
Heathcliff se’n va anar. Edgar i Cathy van discutir i després ell va parlar amb la seva germana durant una hora.


dilluns, 14 de març del 2016

CIMS BORRASCOSOS: Activitats prèvies

ABANS DE LLEGIR
Quins elements són els més importants a l’hora de formar els valors i el comportament d’un nen? Són els pares, tutors o altres membres de la família? És l’escola? Són els amics?
Detalla la llista d’influències que en la teva opinió són importants en el desenvolupament d’un nen. Avalua la importància de cadascuna d’aquestes influències. Especula què passaria si a un nen li faltés qualsevol d’aquestes influències en la seva vida.
Quan un nen és petit, constantment està aprenent tan sigui en l’escola, dels amics, dels tutors o dels membres de la seva família. Aprenen del que els envolta, i tot allò que veuen és una novetat per a ells.
Des del meu punt de vista, els valors que ha de tenir un nen petit en la seva vida és que sigui una persona respectuosa i que es faci respectar, ja que per exemple, davant d’una persona adulta o de qualsevol edat, s’ha de tenir un cert respecte mutu.
Un dels altres valors és que sigui una persona sociable, perquè penso que mai s’ha de tancar les portes a ningú.
Sobretot, en la vida s’ha de ser sincer. Per tant, és una cosa que valoro que un nen petit tingui en tot moment i que sigui una persona estudiosa i treballadora en els seus estudis. I crec que un dels més importants, és que sigui educada en la seva forma de ser i de tractar a l’altra gent, per respecte.

OBJECTIU DE LECTURA
Llegeix per descobrir quins fets han convertit a Heathcliff, Catherine i Hindley en les persones que són. (Mentre vagis llegint, fixa’t en la importància de la llei d’herències en la construcció de l’argument de Cims borrascosos).
CODI LEGAL Lleis sobre l’herència: En Anglaterra, en els temps en què Cims borrascosos està situada, els drets de propietat de les dones estaven generalment en mans dels seus marits o germans. Fins a l’arribada de la Revolució Industrial, que comença al voltant del 1700, les lleis d’herència a Europa beneficiaven generalment al primogènit de la família especialment en el cas de les famílies que posseïen terres. En voler els terratinents que les seves possessions intactes, la propietat no es dividia entre els fills a la mort del pare. Molt sovint, deixant als altres fills homes amb molt poc o gens. L’hereu acceptava les responsabilitats de mantenir a la seva mare i germanes solteres, i de mantenir l’status social de la família.

LECTURA ACTIVA
Cims borrascosos Capítols 1-9
Si poguéssiu parlar amb els personatges, què els hi preguntaríeu? Per què?
Com es senten després de tot el que ha succeït. Perquè no sabem com es senten realment només veiem les seves reaccions.
1.       Descriviu breument la localització en els capítols 1 i 2. On està situada Wuthering Heights i quin és el seu aspecte? Per què es diu així? Com és el clima durant la visita de Mr. Lockwood? Quina atmosfera o to creen aquests detalls?
Està en un lloc elevat, molt ventilada i creiem que té un aspecte una mica tenebrós i amb un toc antic. Té unes finestres molt estretes i endinsades en el mur, i els angles de la casa estan defensats per grans pedres que sobresurten, a més a més, té unes grotesques figures esculpides a la façana i especialment entorn de la porta principal, sobre la qual, entre una infinitat de grius erosionats i de noiets impúdics, hi ha la data “1500” i el nom “Hareton Earnshaw”.  Es diu així perquè Wuthering és un adjectiu molt específic d’aquesta regió, que descriu l’agitació atmosfèrica a què està sotmès l’indret en temps de tempesta. (pàg. 8) Aquests detalls creen un clima més obscur i misteriós, i li atribueix a la casa una mica més de lubricitat.

2.       Quin és l’status social de Heathcliff en WH abans que mori Mr. Earnshaw? Com canvia en morir aquest? Com afecta al seu comportament aquest canvi d’status?
És un gitano pobre que només era acceptat per Mr. Earnshaw i Catherine. Heathcliff passa de ser un noi amb certs privilegis atribuïts per Earnshaw a ser com un criat més, despreciat pel nou amo. Abans, aprofitava que Mr. Earnshaw l’apreciava per tenir més poder que Hindley, però des que Hindley passa a tenir la possessió de tota la casa, Heathcliff és rebutjat.
Hindley aprofitava que el seu pare era mort per ordenar que apallissessin a Heathcliff. Després de la mort de Mr. Earnshaw, Heathcliff actua d’una manera més passiva.

3.       Per què fuig Heathcliff? Què admet Catherine tan aviat com marxa? Creieu que Heathcliff hagués romàs en WH si hagués sentit la compassió completa de Catherine? Per què si/no?
Perquè sent com Catherine diu que s’ha compromès amb Linton i que ella consideraria degradant casar-se amb Heathcliff. Creiem que si Heathcliff hagués sentit la compassió completa de Catherine, s’hagués quedat a WH perquè raona el fet que hagi dit allò, i a més a més explica tot l’apreci que li té a Heathcliff.

4.       Com afecta a la nostra opinió sobre Heathcliff la descripció que fa Nelly de la vida en WH? Com canviaria aquesta opinió si haguessin estat els Linton els que narressin la història?
El veiem amb uns ulls diferents perquè Nelly viu amb Catherine i està a favor, ja que tot el que li diu és positiu. En canvi, si els Linton haguessin narrat la història, tindríem una visió més negativa de Heathcliff, ja que ells pensen que només és un gitano i un mal educat.

5.       Creieu que els motius de Catherine per casar-se amb Edgar són vàlids? Per què o per què no?
De moment, els seus motius són vàlids, però al cap del temps s’ adonarà que haver-s’hi casat només pels diners i perquè el trobava atractiu no és una bona idea. A més a més, volent-ho o no, s’acabarà separant de Heathcliff, ja que no és un amor real.

6.       En el capítol 9, Catherine Earnshaw descriu un malson que ha tingut. En un parell de paràgrafs, resumeix el contingut d’aquest somni i analitza què revela sobre ella i sobre els seus sentiments cap a WH i cap a Heathcliff. Analitza la connexió entre el somni de Catherine i el segon somni de Mr. Lockwood en el capítol 3. Com ajuda el somni de Catherine a explicar el de Mr. Lockwood?
Catherine explica que estava al cel i volia que la tornessin a la terra, i els àngels es van enfadar tant al veure que no parava de plorar, que la van llençar a fora, al mig del bruguerar que hi ha a dalt de tot dels Cims Borrascosos. Això revela que on va Heathcliff, ella se sent segura, en canvi si va a un lloc on ell no hi és, és totalment el contrari.

7.       Els crítics porten més de 100 anys discutint si Catherine i Heathcliff senten veritable amor l’un per l’altre. Què n’opineu? Trobeu passatges en els capítols 1-9 que recolzin les vostres tesis. Debateu la qüestió amb la resta de la classe.
Creiem que sí que s’estimen, però que l’afecte que es tenen és només d’amistat. El capítol en el que Catherine li explica a Nelly el que sent per Heathcliff, podem saber com reacciona Catherine davant del seu amic, que pel que creiem només vol estar sempre amb ell en el sentit d’amistat.

8.       Treball creatiu
Imagina’t que ets un servent a les ordres de Heanley Earnshaw després de la mort de la seva esposa. Et sents preocupat per l’estat i la situació dels fills que estan sota la seva protecció. Escriu una carta a les autoritats pertinents on expliquis detalladament els fets que has vist que t’hagin obligat a escriure aquesta carta. Repassa el comentat en la primera activitat de la secció “Abans de llegir” per recollir idees sobre els factors importants en la formació del caràcter d’un nen.
Benvolgudes autoritats,
Us escric aquesta carta per explicar-vos el que succeeix a Wuthering Heights. Després de la mort de l’esposa de Heanley Earnshaw, els fills d’aquest matrimoni estan patint greus maltractes físics i psicològics a causa de la manca d’educació que no estan rebent. El cap de família i propietari de la casa, Heanley Earnshaw s’ha desentès de les labors familiars i es dedica a beure en excés i a agredir als seus fills en estat d’embriaguesa. Aquestes accions em fan sentir compromesa dins la meva feina, i no puc fer res més que expressar les meves queixes en aquesta carta, esperant que puguin ser resoltes.
Espero rebre una resposta davant d’aquest greu problema i que es pugui solucionar a temps per arreglar l’educació dels infants que no en tenen cap culpa. Agraeixo la vostra atenció i el vostre temps gastat en aquest cas.
Estic a l’espera de veure’m afavorida en la meva petició.
Atentament,
Matilda.

dilluns, 22 de febrer del 2016

AUTORS DEL TEATRE CATALÀ

c) Pel que fa al teatre català, Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) va ser l’autor de les primeres comèdies modernes. Després d’ell, han destacat també autors com Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra, Jordi Teixidor, etc. Us podeu repartir en grups, cada un dels quals s’adjudicarà un d’aquests autors (o altres que us indiqui el professor o la professora); després haureu de documentar-vos sobre l’autor i sintetitzar el fruit de la vostra recerca en una presentació en Power Point o algun altre programa similar.

Frederic Soler: Conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enric Carreras. Va néixer a Barcelona el 9 d’octubre de 1839 i va morir a Barcelona el 4 de juliol de 1895. Fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Santiago Rusiñol: Va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 i va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931 mentre pintava els seus famosos jardins. Va ser un pintor i escriptor dramaturg espanyol en llengua catalana. Descendent d’una família d’industrials del tèxtil, procedents de Manlleu. Es va formar al Centre d’aquarel·listes de Barcelona i va ser deixeble de Tomás Moragas.


Josep M. de Sagarra: Va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i va morir el 27 de setembre 1961. Va ser un escriptor espanyol. Procedent d’una família de la noblesa catalana, era fill de l’historiador Fernando Sagarra i de Ciscar. Va fer la carrera de Dret a La universitat de Barcelona amb el propòsit d’arribar a la carrera diplomàtica. Tot i això, va voler ser escriptor i als 18 anys va guanyar el premi als Jocs Florals. També va ser corresponsal a Alemanya i crític teatral.


Jordi Teixidor: Nascut el 1941 a València, és un pintor espanyol. Format artísticament entre el 1959 i el 1964 a l’Escola Superior de Belles Arts de San Carlos de València. L’any 1966 va ser especialment significatiu a la seva carrera professional, perquè va ser nombrat conservador del Museu d’Art Abstracte de Cuenca, on va treballar els estius de 1966 i 1967.

divendres, 19 de febrer del 2016

Estructura del misantrop

ACTE PRIMER

Assistim a la trobada entre Arnau i Ferran. La primera escena és una declaració dels principis d'Arnau del seu rebuig de la societat aristocràtica, d'actituds falses. És sobre aquest tema que debat amb el seu amic Ferran. Més endavant apareix en escena Clovis, que arriba tot lloant Arnau, i li demana que escolti un sonet per a la dona que estima. Arnau, que l'ha avisat que serà sincer, critica el sonet i això fa que comenci la discussió amb Clovis.

ACTE SEGON, TERCER I QUART

Arnau critica Adelais, que és la seva estimada, per la manera que tracta els seus pretendents quan justament Tirant i Guerau arriben i inicien juntament amb Oriana, que Oriana és la cosina d'Adelais, una conversa on malparlen d'amics absents. Aquest fet fa sortir de polleguera a Arnau i Adelais no reacciona bé a les crítiques. L'escena s'atura per l'arribada d'un guardia, que crida a Arnau i que aquest ha de compareixer davant el tribunal del cas del sonet de Clovis.

Jovita entra en escena, és la falsa beata. Jovita alerta Adelais dels rumors que corren sobre la seva conducta. De manera que Adelais desmereix l'actuació de Jovita que per venjar-se intentarà seduir Arnau. Tal és així que Arnau aconsegueix una carta que mostra la poca implicació d'Adelais en l'amor cap a ell, però Adelais aconsegueix ser perdonada.

ACTE CINQUÈ

Arnau, després de rebre la notícia que ha estat víctima d'una injustícia, marxa de París. Per això demana a Adelais que declari públicament els seus sentiments, però els pretendents de la jove aporten unes cartes que deixaran en evidència l'hipocresia d'Adelais envers els seus seguidors.
Arnau, tot i això, està disposat a casar-s'hi si ellà consent a renunciar al món. Davant la negativa d'Adelais, Arnau decideix deixar París i retirar-se en solitud.




dijous, 18 de febrer del 2016

ACTES DE MISANTROP

Escena 1

Aquesta escena, com tot el primer acte, és dedicada a la presentació de la temàtica principal i dels personatges.

·         Què pensa Arnau de les bones maneres i de la societat en general? Què en pensa, en canvi, Ferran?

Arnau té un rebuig de la societat aristocràtica, com podem observar, Arnau descriu a la societat com traicionera, que cometen injustícies, que fan quelcom per interès entre d'altres. En canvi, Ferran pensa que la societat és tot el contrari i rebutja tot el que diu Arnau.

  • Esteu totalment d'acord amb un dels dos personatges o més aviat coincidiu parcialment amb idees de l'un o de l'altre?
Nosaltres pensem, que les dos opinions són bones, ja que per una part Arnau té raó, en la desconfiança d'algunes persones, per altra banda Ferran també en  té ja que no s'ha de despreciar tant a la societat i s'ha d'afrontar tant les situacions positives com negatives.

  • Com queda definida Adelais?
Ferran, la defineix com una dona imperfecta, una dama coqueta i d'esperit maldient.

  • Quines il·lusions té Arnau respecte a la noia? Trobeu natural que per la manera de ser Arnau pugui estimar una dona com Adelais?
Arnau, pensa que podrà canviar l'actitud d'Adelais, aquest fet generarà fet entre ells dos.

  • Al llarg de l’obra, hi ha algun personatge que tampoc no entenen que Arnau pugui estimar una noia com Adelais. Cita'n algun.
Ferran, és un dels principals personatges dels quals no entenen com ells dos poden acabar junts.


 Escena 2

A partir del que es diu al text, feu un retrat de Clovis: analitzeu les seves formes, els gustos, les manies, etc.

  • Expliqueu l’opinió d’Arnau sobre el sonet de Clovis i quin conflicte es genera. Què en penseu vosaltres, del sonet de Clovis? Hauríeu estat absolutament sincers amb Clovis o us hauríeu reservat part de l’opinió?
En primer lloc, podem observar que Arnau pensa negativament sobre el sonet de Clovis, el qual pensa que és poc natural i massa passional, el conflicte que genera és una discussió.
Nosaltres pensem que el sonet de Clovis és bonic, ja que expressa el seus sentiments.
En la nostra opinió li hauríem dit la veritat però moderant les nostres paraules, perquè no li sentís malament.

  • Quina és l’actitud de Ferran durant aquesta escena. Per què hi intervé?
En aquesta escena Ferran es queda mirant-los per a intentar intimidar a la parella. A causa de que anteriorment estava en contra de que aquesta parella estigues junta intervé perquè vol  que es separin.

  • Quina creieu que és la finalitat de l’escena dins l’obra?
La finalitat d'aquesta escena és saber com pensen


Escena 3

·         Quina és l’actitud de Ferran? Per què se’n va?

L’actitud de Ferra en aquesta escena resulta ser neguitosa, s’en va perquè cada vegada que la parella esta junta Ferran esta gelós.

·         En aquest primer acte no hi apareixen personatges femenins: només en sentim parlar en boca dels personatges masculins. Enumereu quins personatges femenins són esmentats, i en quina escena del primer acte


És Adelais a l’ escena I

ACTE II
ESCENA I
Fixeu-vos en el moment en què apareix Adelais. Creieu que el context és casual o és volgut que sigui així. Penseu que això ens pot ja avançar alguns trets sobre el personatge?
Creiem que a l’escena I en l’acte II, el context és volgut que sigui així. Això ens pot avançar alguns trets d’aquest personatge: Diu que el pensa, és directe, parlador...
Comenteu el retret que Arnau fa a Adelais i la resposta d’ella.
Arnau: Perdeu un plet, senyora, i dos i més encara,
Pro a un rival que m’ofèn no feu la gara-gara!
Adelais: Pel que es veu, de mig món esdeveniu gelós!
Penseu que és cert que “l’amor és cec”? Trobeu que Adelais i Arnau tenen futur com a parella. Per què?
El fet que l’amor sigui cec depèn de la persona amb qui parlis, però en la vida mai se sap el que pot arribar a passar. Creiem que Adelais i Arnau no poden arribar a tenir un futur com a parella, ja que són extremadament diferents.
ESCENA II
Quina  creieu que és la funció d’aquesta escena tan breu?
Introducció d’un dels personatges principals de l’obra, el Marquès Tirant.
ESCENA III
Què demana Arnau a Adelais? Ho aconsegueix?
Arnau demana parlar un moment a soles amb Adelais, però no ho aconsegueix perquè tots aquells que han vingut a casa s’han guanyat a la cort un bon lloc i un cert nom. I tot i que Arnau estigui en contra els ha de fer passar.
ESCENA IV
Com es resol en aquesta escena la petició que anteriorment feia Arnau a Adelais? Trobeu còmica aquesta escena? Per què?
Si abans Arnau ja estava disgustat perquè Adelais va deixar passar Tirant, que arribi algú més ho troba inacceptable. Sí que és còmica perquè hi ha un intercanvi de paraules breu i ràpid.
ESCENA V
Quin és el personatge que porta la veu cantant en la conversa i domina la situació?
Adelais és el personatge que porta la veu cantant en la conversa i domina la situació.
Arnau intervé bruscament en aquesta escena. Feu una relació d’allò que denuncia.
Arnau demana a Adelais que esculli entre els visitants o ell. (Pàgina 72)
A més a més, critica que parlin malament dels seus amics. (Pàgina 77)
Hi ha dos personatges que no estan d’acord amb aquesta intervenció i inicien una rèplica. Qui són i què li retreuen?
Els dos personatges són Guerau i Ferran. Aquests li diuen a Arnau que ell també retreu coses negatives als seus amics.
ESCENA VI
Aquesta és també una escena molt breu en què Perot, el criat d’Adelais, anuncia a Arnau que un home, que “duu casaca amb galons i fa molta presència”, s’ha presentat a la casa per parlar amb ell. Poder anticipar de qui es tracta i de quin tema voldrà parlar?
Vol parlar d’un assumpte sobre Arnau tan important que no es pot ajornar. La persona sembla algú amb un gran poder.
ESCENA VII
En quins elements veieu reflectida l’actitud inflexible d’Arnau?
A la pàgina 84 quan Arnau diu: “No em faré enrere: són versos execrables”. També a la pàgina 88 quan diu: “ Sí, hi aniré, però ni que baixi un sant no em farà retractar”.
ACTE III
ESCENA I
En aquesta escena, es troben sols dos dels pretendents d’Adelais. Per què creieu que resulta còmica?
Perquè els dos pretendents es barallen per Adelais, però realment ella no està interessada en cap dels dos.
ESCENA II
Adelais troba Tirant i Guerau parlant. Penseu que endevina de què han estat parlant?
Sí pensem que endevina de què han estat parlant, ja que quan Adelais torna ells reaccionen d’una manera estranya.
La resposta de Guerau quan li diu “És l’amor que ens retè” pot tenir un doble sentit. Comenteu-lo.

La resposta de Guerau té un doble sentit, ja que aquest amor els atura com una presó i també els impedeix fer altres coses, és a dir, només es fixen en l’un i en l’altre.

Acte IV
Escena III
Podríem considerar aquesta escena com l’escena cabdal de l’obra ja que la tensió dramàtica augmenta. Mireu d’explicar per què. Tingueu en compte que s’inverteix la situació inicial en l’ofès era Arnau per acabar Adelais mostrant-se com a víctima.
Trobeu que Arnau és un personatge digne de compassió o més aviat resulta còmic i ridícul? Justifica la resposta.
La tensió dramàtica de l’obra augmenta en aquesta escena perquè Arnau descobreix que Adelais no l’estima realment, és més, tenia un joc amorós amb tres personatges més, que són Tirant, Clovis i Guerau.
Arnau és digne de compassió per les poques reiterades mostres d’amor d’Adelais, i per què al final no aconsegueix el que desitja.

Escena IV
Aquesta escena representa una pausa brusca en la tensió argumental. Arnau ha de tornar a marxar sense poder dir a Adelais allò que venia decidit a dir-li. Recordeu quin acte anterior acaba de la mateixa manera?
Penseu que és volgut que després de l’escena anterior, de gran tensió, l’obra continuï amb aquesta escena bastant més lleugera argumentalment i amb trets còmics?  Se n’hauria pogut prescindir? Com es podia haver substituït? Justifica la resposta.
Un acte anterior que acaba de la mateixa manera és l’acte segon.
Pensem que aquesta “lleugeresa” en aquesta escena, ajuda al lector a comprendre millor l’obra i crear-li una lectura més agradable.
Sí, se n’hauria pogut prescindir, però llavors, l’acció hauria passat d’una escena anterior dramàtica a una nova escena plena de tensió, dificultant la lectura.
Creiem que s’hauria pogut substituir si no s’hagués fet cap canvi d’escena.






Acte V
Escena I
En aquesta escena, es troben sols dos dels pretendents d’Adelais. Per què creieu que resulta còmica?
Aquesta escena presenta certs paral·lelismes amb la primera escena de l’obra. Quines serien les diferències i les semblances d’ambdues.
Com que els dos pretenen aconseguir l’amor d’Adelais, tenen una certa rivalitat, i per això és responent irònicament durant la seva conversa.
Semblances: en ambdues escenes hi apareix un element còmic poc usual, que són les respostes iròniques que es donen els pretendents.
Diferències: En el primer acte de l’obra Arnau creu fermament que Adelais l’estima de debò, però en la primera escena de l’acte quart el protagonista s’enfada per què descobreix que Adelais no l’estima realment.

Escena II
D’aquesta escena caldria citar-ne dos punts importants. Clovis i Arnau- que estaven enfrontats pel litigi del sonet- demanen conjuntament a Adelais que decideixi a qui concedeix el seu amor. Penseu que hi ha hagut, doncs, una veritable reconciliació entre ells?
L’altre punt important és el fet de que Clovis i Arnau pretenen exigir a Adelais que decideixi a qui concedeix el seu amor. Localitzeu els versos en què Adelais torna a capgirar l’escena i els considera inoportuns i poc delicats de demanar-li que faci tal cosa. Recordeu altres escenes en què Adelais és capaç d’acabar dominant una situació que inicialment li és desfavorable?
Pensem que no hi ha hagut una veritable reconciliació perquè els dos personatges segueixen sent rivals per aconseguir l’amor d’Adelais.
Adelais per a canviar i capgirar l’escena acusa a Clovis i Arnau, així els fa canviar de parer, els fa pensar si de veritat ells tenen raó acusant-la amb ella, i els fa reflexionar i els fa creure que ells són els qui estan equivocats.

Escena III
Aquesta escena és una continuació clara de l’anterior en què la situació és la mateixa. L’únic que canvia és que Adelais busca la complicitat de la seva cosina Oriana.
Comenteu la resposta que li dóna Oriana. Quin és l’abast de les seves paraules tant per a l’estudi del seu caràcter com per a la intriga?
Oriana dóna una resposta poc clara i precisa a Adelais, fins i tot sembla que es vulgui “rentar les mans” amb el tema, ja que li diu que el seu consell la portaria per mal cam
Sembla una noia que et diu el que pensa sense por a que et pugui agradar més o menys, i degut a que només diu una frase en l’escena, no podem extreure més informació.

Escena IV
Comencen a collir-se els fruits de l’actitud d’Adelais al llarg de l’obra.
Relacioneu la intervenció de Jovita amb la intervenció que tingué anteriorment en l’obra.
Què hi va a fer?
Què opineu de les cartes d’Adelais? Les trobeu divertides, comprometedores, perilloses?
Jovita va a parlar amb Adelais per disculpar-se de les calumnies que li havia fet. Es pot observar amb les seves paraules: “El meu retorn necessita disculpa; els ulls m’han desmentit llurs proves; veure-us neta d’una calúmnia infame”.
Les cartes d’Adelais són compromeses, perquè crítica els defectes dels seus pretendents.

Escena V
Breu escena en què Clovis, davant l’evidència del desamor, cedeix el camp lliure a Arnau.
De què acusa Clovis a Adelais?
Clovis pensava arran la carta que va rebre d’Adelais, que aquesta l’estimava, però descobreix que no és així, sinó que realment observa que demostra el mateix a molts altres nois.

Escena VI
Jovita elogia a Arnau. Quina és la reacció d’Arnau davant d’aquets elogis? Què li demana? Com s’ho pren Jovita?
Davant els elogis de Jovita, Arnau li demana que no és posi en els seus afers, sinó que es posi es els seus, que ella no és qui la té que ajudar.
Jovita no fa cas de la petició d’Arnau i segueix aconsellant-lo.

Escena VII
Adelais reconeix que no s’ha portat bé amb Arnau i li diu que entén que l’odiï. Creieu que és sincera, aquesta vegada?
Arnau vol que Adelais és decideixi per un dels pretendents, que abandoni el món i estigui al seu costat. Evidentment, no aconseguirà el seu propòsit. Localitzeu els versos en què Adelais li ho manifesta.
Amb tot, Arnau decideix donar-li una altra oportunitat. Busqueu les paraules amb què li ho mostra i quina és la resposta d’Adelais que tanca finalment l’afer.
No criem que Adelais sigui sincera perquè en aquests temes, com poden ser els amorosos, creiem que una persona no canvia tant fàcilment, i si ha mentit, i enganyat a arnau un cop, ho tornarà a fer.
Adelais ho expresa amb les següents paraules:
[“Que renunciï al món...”] [“La soledat esglaia el meu cor...”]

Escena VIII
I aquí arribem al desenllaç dels quatre actes anteriors. A quin personatges femení elogia Arnau i en quins termes?
Quina és la decisió que pren Arnau? Quina és la reacció de Ferran?
Arnau elogia a Oriana.
[“Senyora, cent virtuts ornen vostra beutat,
I, entre tants, sols en vós he vist sinceritat;
Em sou des de fa temps una persona cara:
Doncs deixeu que en avant sigui també com ara...”]
Arnau decideix fugir a un lloc on pugui aconseguir la soledat absoluta.
Ferran té la intenció d’evitar que Arnau compleixi el seu desig.