divendres, 18 de desembre del 2015

CAPÍTOLS DE LA DIVINA COMÈDIA

CAPÍTOL 5. VIOLENTS

Els dos protagonistes han de baixar per un barranc perillós, aquí pateixen els condemnats, els més terribles suplicis sota la mirada atenta del Minotaure. Dante tria com a porter de l’infern aquesta bèstia, meitat home, meitat toro, pel seu caràcter criminal, devorador. En el primer rotlle, els assassins estan capbussats en el Flagetont, riu de sang bullent, i són arponats pels centaures si intenten fugir.

En el segon rotlle trobem la selva dels suïcides, on la majoria dels condemnats estan convertits en arbres, que són pessigats per les harpies, d’altres són perseguits i trossejats per gosses.

En el tercer i últim rotlle, trobem un desert de sorra ardent on cau una pluja de flames.


CAPÍTOL 6. PLUJA DE FOC

Els dos protagonistes, Dante i Virgili, salvaran l’abisme gràcies a Gerió (un gegant de la mitologia grega de tres cossos i tres caps, que en l’obra de Dante es presenta com un monstre gegantí amb cap d’home i cos de serp, convertit així en símbol de l’engany).


CAPÍTOL 7. ELS MALFOSSATS

Hi són castigats els enganyosos distribuïts en deu fossats concèntrics i comunicats els uns amb els altres per ponts que convergeixen en un pont central.
En el primer dels fossats, els seductors són assotats per dimonis cornuts; en el segon, es troben submergits enmig dels excrements; en el tercer, apareixen cap per avall, en un pou de foc  entre els quals Dante reserva un sot per al papa Bonifaci VIII, a qui dedica els més vergonyosos qualificatius; en el quart, bruixots i endevinadors caminen rítmicament i sense repòs, com si fos una processó amb el cap girat enrere; en el cinquè, els enganyosos cauen contínuament en un llac de pega negra bruta; en el sisè, els hipòcrites caminen amb molta fatiga sota el pes de capes de plom amb caputxes pintades d’or.













CAPÍTOL 8. AMB ELS DIMONIS
Dante i Virgili observen d’un pont a un altre una sèrie de dimonis que portaven els condemnats carregats a les seves espatlles. Un era negre, lleig, horrible amb les ales esteses i els peus lleugers. L’altre, al sisè marge amb el to rabiüt dels lladrucs dels gossos que ataquen a un captaire, aquells dimonis van adreçar-se a Virgili. Uns dels dimonis va començar a cridar-ne d’altres així: “Avanceu, Alajup i Petjagebre i vés-hi tu, Gossàs; Barba-rullat que s’encarregui de guiar-vos en la tenebra. Que us acompanyin Libanès, Dragonàs, Ciriatto, Burxacans, el Follet i el boig Roig-de-nas.”


CAPÍTOL 9. ELS LLADRES
En el setè regit per Cacus (divinitat mitològica que Dante descriu com un centaure amb l’esquena plena de serps i amb un dragó arrapat a les espatlles), els lladres són turmentats per serps que els ataquen per l’esquena.


CAPÍTOL 10. ÚLTIM VIATGE D’ULISSES
En el vuitè, els mals consellers corren i salten envoltats de flames. 


EL CERCLE DELS FALSADORS
Dividit en quatre recintes, en el primer penen els trobadors i els seus parents; en el segon espien els traïdors polítics; en el tercer sofreixen els traïdors dels hostes i en el quart Llucifer que està enfonsat en el glaç fins a la cintura, amb el seu cap tricèfal, devora els traïdors i als seus benefactors.
A l’infern el retrat dels condemnats ni empitjora ni millora el de la seva existència terrenal, és a dir, els que van ser menyspreables en la vida són menyspreables a l’infern, ara bé convé observar la similitud que Dante sovint fa entre els condemnats i els animals, per exemple els luxuriosos semblen estornells, els goluts udolen com gossos...

LLUCIFER 

A més de Llucifer, l’únic diable terrorífic, hi campegen els dimonis, uns personatges maliciosos, tavernaris, cerca-raons, rufians, grotescos, malparlats, amb noms còmics: Malagrapes, com a nom general, i Malacua, burxacans... en tant que qualificatius més particulars. Uns i altres són convocats, a vegades, al so d’un pet del seu cap. I, juntament amb ells, apareixen déus i herois de la mitologia pagana convertits en monstres que ocupen cadascun dels cercles infernals, en qualitat de guardians pertinents a la mena de pecats que es castiga, i en sintonia amb els versos dels Salms que asseguren que tots el déus de les nacions són dimonis.



divendres, 4 de desembre del 2015

dijous, 3 de desembre del 2015

Resums capítols

Avant-Infern

És anomenat el vestíbul dels covards. Els covards són les persones que no es van dignar ni a fer el bé ni el mal. Estan condemnats a ser castigats pels tàvecs i per les vespes. Atravessant aquest Avant-Infern, Dante arriba al marge del riu, anomenat Aqueront (riu de l’Infern). Aquest riu ens diu que està alimentat per les llàgrimes humanes. Per a travessar el riu necessita els serveis de Caront (el barquer de la mort), que transporta les ànimes pecadores d’un lloc a un altre.




CAPÍTOL 1. Les portes de l'Infern

El poeta té 35 anys quan fingeix trobar-se perdut enmig d'una selva obscura (que simbolitza el pecat), plena d'arbres que el fan perdre´s. Després de moltes hores d'angoixa, veu a la llunyania la primera llum de l'alba sobre un turó, aquesta llum representa la vida virtuosa i Dante s'hi dirigeix, però tres feres li barren el pas: un lleó (simbolitza la supèrbia), una lloba (simbolitza l'avarícia) i una pantera (simbolitza la luxúria). Aquests vicis empedeixen a l'home sortir del pecat i agafar el camí de la virtut. No obstant això, se li apareix l'ombra de Virgili (un poeta llatí enviat per Beatriu), que simbolitza la raó humana i li comunica que li farà de guia, però per sortir de la selva obscura, haurà de travessar l'Infern, és així com comença el seu vaitge pels regnes de l'ultratomba, que consten de dues parts: d'un avant-infern i, posteriorment, de nou cercles.

CAPÍTOL 2. Dels llimbs al cercle dels amants

1r cercle: Els Llimbs: un cop creuat el riu, és el cercle que es troben, on els morts no batejats vaguen (un d'ells és el mateix Virgili) i no estan sotmesos a cap pena material. Estan privats de la beatitud. 

2n cercle: Els Luxuriosos: en aquest cercle apareix Minos, el dimoni jutge de l'Infern, que determina on van les ànimes, segons els pecats que aquestes li confessen. Minos s'envoltava al cua al voltant del cos tantes vegades com cercles havia de descendir el condemnat. També és el guardià dels luxuriosos. Apareixen Cleòpatra, Helena, Dido, Aquiles, entre d'altres. Tots ells són empesos per un vent que els arrossega d'aquí cap allà. 


CAPÍTOL 3. Golafres, Avars i Iracunds


Un dels cercles que hi apareix en el tercer capítol són els Golafres.
En aquest cercle hi trobem Cèrber, que és el guardià del tercer cercle. És un gos que té tres caps famolencs. El càstig d’aquest cercle és el pecat de la gola, consta d’un excés de beure i menjar. Aquests golafres estan condemnats a menjar una barreja repugnant, formada per la pluja negra i per fang de la terra.
Tot seguit hi trobem el cercle dels Avars i Iracunds.
En aquest cercle hi torbem com a guardià, Plutó.
Dins el cercle hi trobem dos tipus d’ànimes: els Avars, eren ànimes que tota la seva vida havien intentat guanyar el màxim de diners, mentre que els Iracunds eren ànimes que s’havien dedicat a gastar aquests diners.
Però els dos estan condemnats a empènyer-se mútuament enormes pesos contra el pit.






CAPÍTOL 4. Cementiri d’Heretges


Una vegada han arribat a la ciutat, Dante i Virgili contemplen el sisè cercle on apareixen els Heretges. Aquests es troben dins els sepulcres ardents amb les tapes aixecades formant una corona de foc al voltant de les muralles internes de la ciutat.




DIVINA COMÈDIA


BIOGRAFIA DE DANTE 

Dante Alighieri va néixer a Florència entre el 15 de maig i el 15 de juny de 1265, aquesta data es dedueix a partir del començament de la seva obra, al 1300. Va ser el fill del primer matrimoni comerciant, Bellincione d’Alighieri i Gabriella Abati.

Al 1277 es va casar amb Gemma Donati, amb qui va tenir quatre fills: Jacopo, Pietro, Giovanni i  Antonia.

Va ser un poeta italià. A causa de la seva participació a les lluites polítiques el van desterrà de la seva ciutat natal, també va ser el defensor de la unitat italiana, va escriure diferents tractats en llatí sobre la literatura, política i filosofia.

Al 1307 quan va ser desterrat de Florència, Dante va començà la seva obra Divina Comèdia a causa dels remordiments del seu pecat, Dante volia cercar el camí de la virtut. No la va acabar fins l’any 1319, va trigar 12 anys en escriure-la.

L’obra té com a finalitat religiosa orientar als cristians pel camí del bé. És de caràcter al·legòric perquè hi ha una abundància del numero 3, que significa la Santíssima Trinitat, com a exemple hi ha: tres bèsties, tres regnes, etc.

Com a guia del seu camí té a Virgili en tot moment, ja que per ell aquest famós poeta llatí era el seu exemple a seguir.


Dante Alighieri va morir al setembre de l’any 1321.

dijous, 5 de novembre del 2015

Capítol 1

Qüestions capítol 1


1) La narració s’inicia amb una situació característica de la narrativa de Franz Kafka: el protagonista es desperta convertit “un insecte monstruós”.

a) Quines són les primeres sensacions i reaccions del protagonista davant la seva situació?

Gregor es desperta i no és conscient del seu propi cos. No reconeix els seus braços, les seves cames... No es pot mantenir dempeus.
Per exemple, sent que bocaterrosa es va més ràpid.

b) Relacioneu aquesta situació amb l’afirmació de Franz Kafka segons la qual “el moment de despertar-se és el més arriscat del dia”.

El moment d’aixecar-se és el més arriscat del dia perquè quan en Gregor es desperta ja no té el mateix físic i ja no reconeix la seva pròpia veu.

2) Contràriament al que podria esperar-se, el protagonista, encara doncs al llit, no pensa de moment en la seva nova situació, sinó en altres coses.

a) Quines coses el preocupen?

Que no arribaria a temps a la seva feina i les seves conseqüències. També, com es podria comunicar amb les persones.

b) Quina és la seva situació professional i familiar?

La seva situació professional i familiar es podria resumir de la següent manera:
Treballava en una empresa en la qual havia de viatjar molt, s’havia d’aixecar molt d’hora; vivia en un entorn familiar aparentment normal. (Tenia uns pares i una germana).

c) La situació en què es troba el protagonista és versemblant? Justifiqueu la vostra resposta.

La situació en què es troba el protagonista resulta inverosímil, ja que ens resulta impossible i no s’ha donat cap cas en què una persona es converteixi en un insecte monstruós.

3) De bon principi, Gregor ha notat una sèrie de transformacions en el seu cos. Però quan sa mare truca a la seva porta, i ell respon, s’adona que no tan sols es tracta de transformacions físiques.

a) Feu una descripció de com imagineu l’aspecte físic del protagonista.

L’aspecte físic d’en Gregor ens l’imaginem bastant gran. De color negre i amb moltes potes curtes i brutes. També com un insecte.

b) Quina altra transformació s’ha produït? Quin significat pot tenir aquesta transformació en el conjunt de la narració? En aquell moment, amb què la relaciona el protagonista?

S’ha produït la transformació d’en Gregor. La transformació d’un insecte, de la manera de ser i de la seva família com a conseqüència. A nivell psicològic, paral·lelisme entre Gregor i l’individu, la família i la societat. Que es quedi aïllat de la societat, sense poder-se comunicar.

4) El fet que Gregor encara no s’hagi aixecat del llit fa aparèixer els seus familiars.

a) Com actuen aquests personatges envers Gregor?

El cuiden, la seva germana és qui més es preocupa per ell.

b) Quina manera de comportar-se solia posar en pràctica el protagonista davant la manera d’actuar dels seus familiars?

La seva manera d’actuar davant dels seus pares era sospitosa. S’amagava sota el sofà i es cobria amb el llençol del llit.

c) Quin significat simbòlic poden tenir les portes a través de les quals es comuniquen els personatges en aquesta situació?

Intentar ocultar la realitat, fer veure que no ha passat res tot i que en Gregor s’hagi transformat en una cosa estranya.

5) Davant l’actitud dels seus familiars, Gregor decideix llevar-se.

a) Amb quines dificultats es troba per portar a terme aquesta acció?

No es pot treure el llençol de sobre. No es podia incorporar dempeus perquè li havien sorgit múltiples potes.

b) Resulta lògica l’arribada del gerent de l’empresa on treballava Gregor per assabentar-se del que li estava passant? Raoneu la vostra resposta.

Sembla il·lògic la seva arribada, ja que no és l’obligació del gerent, i a més, hi ha altres maneres d’assabentar-se’n si és malalt o no.

6) La presència del gerent fa que Gregor es vegi obligat a donar explicacions a través de la porta, primer, i que es decideixi a obrir-la, després.

a) Llegiu atentament les explicacions que Gregor dóna a crits i justifiqueu si el contingut del que diu és coherent o no.

Les explicacions que dóna són perquè ha patit una lleugera indisposició, que ara estava millor i que les dues hores de descans l’han revifat i, per tant, podrà agafar el tren a les 8.

b) Quina actitud pren el gerent davant aquestes explicacions? I els pares?

L’actitud del gerent és d’incredulitat, se sorprèn de la veu animal d’en Gregor mentre que l’actitud dels pares és de preocupació, ja que pensen que possiblement Gregor estigui malalt.

c) Quan Gregor ja era a terra intentant enfilar-se al bagul, el narrador ens diu el següent:

Sentia curiositat per saber què dirien en el moment de veure’l aquells que el reclamaven tant. Si s’espantaven, Gregor no assumia cap responsabilitat, i podia estar tranquil. I si, al contrari, s’ho prenien tot amb serenitat, aleshores tampoc no tenia cap raó per excitar-se, i així, si s’espavilava, podria realment ésser a l’estació a les vuit.

F. Kafka, La metamorfosi

Podria afirmar-se que Gregor ha comprès quina és la seva nova situació derivada de la transformació que ha patit? Raoneu la vostra resposta.

Es pot afirmar que Gregor ha comprès la seva situació perquè sent curiositat en veure els pares, suposa que en veure’ls s’espantaria.

7) Finalment i no sense un esforç per damunt de la seva capacitat, Gregor obre la porta. Fins en aquest punt, la narració ha anat accentuant una tensió creixent que es desferma quan els pares i el gerent veuen amb els seus ulls en què s’ha transformat el protagonista. Compareu la reacció d’aquests tres personatges davant la visió de Gregor.

Al moment que els pares veuen en Gregor s’espanten i pensen que aquell no és el seu fill, immediatament tanquen la porta per no veure’l.

8) Malgrat l’actitud dels altres personatges, Gregor manté la calma i intenta comunicar-s’hi. Podria dir-se que, davant la transformació partida per ell, els altres personatges també pateixen una transformació del seu comportament.

a) Poden considerar-se satisfactoris els intents de Gregor per donar a entendre la situació al gerent? Per què? Quins canvis experimenta l’actitud d’aquest personatge?

No es poden considerar satisfactoris perquè el gerent ho interpreta com si li volgués prendre el pèl, enganyar. Passa d’un estat de ira a un estat de confusió i por, ja que no només escolta una veu de bèstia, sinó que també no es creu que en Gregor estigui malalt.

b) Com reacciona el pare? Compara-ho amb la seva manera de ser habitual.

El seu pare és un home molt estricte i reacciona donant un cop a la porta amb el bastó.

c) El pare pren el bastó que s’ha deixat el gerent i el fa servir contra Gregor. Llegiu el darrer paràgraf del capítol i citeu les frases en què apareix aquest objecte. Quin valor simbòlic se li pot atribuir? Quina relació existeix entre el bastó i el pare?

El pare va donar un cop fort a la porta i a l’altre costat estava en Gregor, que va rebre un cop fort.

‘’Va agafar amb la mà dreta el bastó que l’encarregat havia oblidat damunt d’una cadira amb el barret i l’abric‘’

‘’Es va posar a empaitar a Gregor picant de peus i donant cops amb el bastó’’


El valor del bastó és de perill. Si ho relacionem amb el pare, es pot fer una analogia entre l’objecte i el caràcter, ja que els dos són durs, aspres.

Personatges

1.     
Gregor Samsa és el personatge que centralitza la progressió narrativa de La metamorfosi. Pràcticament, com ja hem vist, la narració acaba poc després de la seva mort, quan la família s’ha alliberat definitivament de la seva presència.

a)      Feu una descripció detallada de l’aspecte que us imagineu que tenia Gregor Samsa abans de la transformació.

Ens imaginem Gregor com un noi de 25 anys, amb molt futur per endavant i molt brillant. Amb una estatura no gaire alta, cabell marró fosc i amb uns ulls foscos molt intensos, sense ulleres i amb un cos que es notava que es cuidava (com d’atleta). Amb les dents blanques i afaitat, sempre formal.

b)      Feu una descripció de la seva germana.

La Grete és una noia adolescent, té 16 anys. Li agrada molt la música, té al seu germà com una referència, per això quan en Gregor sofreix la transformació, ella ràpidament agafa el càrrec de cuidar-lo i d’intentar treure la família endavant. Però, cada vegada els seus gens adolescents s’hi van imposant, fins al punt de treure un caràcter de fàstic i irrespectuós cap al seu germà i abandonar-lo.

2.      Llegiu aquest text, en què es descriu un vessant interessant de la caracterització de Gregor Samsa. Després, responeu les preguntes que hi ha a continuació:

[Kafka a l’editorial Kurt Wolff]

Van escriure’m vostès darrerament que Ottomar Strake realitzarà la il·lustració per a la coberta de La metamorfosi. Ara bé, pel que conec aquest artista [...], m’ha sobrevingut un petit ensurt, probablement més que innecessari. Resulta que se m’ha ocorregut, atès que Strake serà realment l’il·lustrador, que potser estigui en el seu desig voler dibuixar l’insecte mateix. Això no, si us plau! No voldria reduir el seu poder d’influència, sinó tan sols exposar un desig, a causa del meu palès millor coneixement de la història. L’insecte mateix no pot ser dibuixat. Ni tan sols pot ser mostrat de lluny estant. En cas que no existeixi tal intenció, la meva petició resulta ridícula; millor. Els estaria molt agraït per la mediació i el suport al prec. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com ara: els pares i el gerent davant la porta tancada, o millor, encara: els pares i la germana a l’habitació fortament il·luminada, mentre la porta cap a l’ombrívola habitació contigua resta oberta.

a)      Quines possibles raons hi ha perquè l’autor no vulgui que l’<< insecte >> no aparegui dibuixat? Quin objectiu pretén assolir deixant-lo sense visualitzar?

L’autor no vol que aparegui dibuixat l’insecte per dir-ho d’alguna manera, “per a no decebre” el lector, perquè així tenint els caràcters que ens dóna l’autor, que el protagonista sigui fruit de la imaginació del lector. Així el lector se’l pot imaginar de la forma que més li exciti a continuar llegint.

b)      Quina relació hi pot haver entre aquesta intenció i el fet que, el dia de la transformació, Gregor Samsa es desperti d’uns somnis neguitosos?

Una de les relacions que hi pot haver en aquesta intenció és que, en Gregor va tenir uns somnis neguitosos perquè d’alguna manera a partir d’aquell dia ningú podria saber com era en aquell moment físicament en Gregor Samsa, d’aquí ve també que l’autor no vulgui mostrar-lo ja que, és com un monstre el qual no és agradable veure. 

c)      Quina rellevància temàtica té que el mateix autor proposi, com a il·lustració, escenes alternatives en què apareixen els pares i l’apoderat o el pare i la germana?

L’autor en aquest sentit ens dóna a entendre que en Gregor no és un ésser agraciat, ens el deixa més com un insecte fastigós que no es mereix ni aparèixer dibuixat en el llibre ja que, no donaria bona imatge, és més, repelaria al lector.

d)      En quin plànol de la narració vol l’autor que quedi el <<monstre>>  respecte el lector ?

L’autor en aquesta narració ens vol deixar en l’intriga de com seria aquest monstre però, sense ensenyar-lo, perquè així el lector estigués curiós però, sense espantar-se, ja que, si mostrés el monstre en què s’hauria convertit en Gregor l’autor s’arriscaria a què el lector es decepciones  pensant-se que seria més monstruós o que el monstre donés tant fàstic que el lector no volgués saber res més.

3.      La característica definitòria del personatge Gregor Samsa és la combinació de trets humans i monstruosos

a)      Elaboreu dues llistes: una de les facultats humanes i una altra dels trets animals que té el personatge.

FACULTATS HUMANES
TRETS ANIMALS
No menja igual que abans
Camina sobre múltiples potes
El seu menjar és molt combinat i tot caducat
Camina per les parets
Menja coses que abans odiava
Té una carcassa a l’esquena
Ja no pot caminar dempeus
Li costava pujar al llit
Té diferent veu
La seva família no l’entén a causa d’un problema comunicatiu

b)      Des de la transformació fins a la mort hi ha un procés de degradació sensorial i material del personatge. Acabeu de completar, amb ordre cronològic, aquesta llista de canvis:

1-      Transformació en un insecte monstruós.
2-      Canvi de la veu.
3-      Li fa molt mal l’espatlla, ja que el seu pare li tira una poma.
4-      Cada vegada es queda més prim, ja que la seva germana no el cuida gaire i no li porta menjar.
5-      Se sent poc estimat, més deixat, pensa que la família l’evita i, per tant, es va deprimint en la soledat.
6-      Finalment mor, per tristesa, perquè ho deixa tot perdut i no l’importa res en aquells moments.

4.      Ja hem fet menció del caràcter autoritari del pare i de les implicacions autobiogràfiques. Per completar la seva caracterització, elegiu d’entre les parelles d’atributs aquells que cregueu que s’adapten millor al personatge.

·         El pare és egoista, ja que només pensa en ell mateix i no es preocupa per l’actitud del seu propi fills, no és pas comprensiu.
·         És vigorós mentalment, ja que pensant que tot el que li està succeint al seu fill, ell està sent fort i no gens dèbil. Per tant,  també és mesell.
·         És indolent, és un home que s’ha quedat sense feina i es queda a casa de braços plegats.
·         És sincer, ja que és un home que diu el que pensa, però tot és negatiu, així que, és bastant hipòcrita.
·         És agressiu, no para de culpar i pegar a en Gregor, el seu fill.
·         Com és un home egoista i bastant agressiu, és modest, ja que sempre vol tenir la raó i, per tant, és inflexible.

5.      Complementàriament, la mare és segurament el personatge més patètic, de la família. Seleccioneu i citeu el personatge de cada capítol en què es vegi clarament aquesta característica.

En el primer capítol, a la mare la deixen com una dona molt descuidada, per exemple, quan arriba l’encarregat en tota l’estona que està amb ell encara portava els cabells despentinats i les faldilles fetes un embolic.
En el segon capítol, la mare encara estima a en Gregor, però és el pare el que li prohibeix veure’l, ja que li fa fàstic, per això, la mare diu : << Deixeu-me entrar a veure en Gregor; al cap i a la fi, és el meu pobre fill. Que no ho compreneu, que necessito veure’l?
I finalment, en el tercer capítol, sent satisfacció d’haver-se lliurat d’un gran pes, com és la mort d’en Gregor, ja que el pare li havia fet canviar de sentiments sobre en Gregor.

6.      Com hem vist, Grete és un personatge que manté una relació especial amb el protagonista. De totes maneres, aquesta relació pateix canvis força considerables al llarg de la narració. Llegiu aquest fragment i contesteu les activitats que hi ha a continuació.

Mentre enraonaven d’aquestes coses, el senyor i la senyora Sama van adonar-se’n quasi simultàniament, en veure l’exuberància creixent de la seva filla, que, darrerament, malgrat els neguits que li havien esblanqueït les galtes, havia crescut fins fer-se una noia bonica i ufanosa. Sense dir-se res i entenent-se quasi inconscientment amb la mirada, van pensar que ja s’acostava el moment de buscar-li un home com cal. I quan, al final del trajecte, la noia es va aixecar la primera i va desplegar el cos juvenil, allò va ser per als pares com una confirmació dels seus nous desig i de les seves bones intencions.

a)      Feu una descripció de l’evolució que experimenta el personatge en la seva manera de ser al llarg de la narració. Podeu guiar-vos per l’estructura narrativa en tres capítols, però no oblideu el paràgraf final.

Al principi Grete era tant sols una adolescent de 16 anys, que li agradava molt tocar el violí, però sense cap expectativa en la seva vida. De sobte, després de la transformació del seu germà tot i ser encara una adolescent, va agafar el càrrec de cuidar el seu germà gran, la qual cosa la va fer madurar més ràpidament que la resta de nois de la seva edat, ja que la seva família va passar a “dependre” d’ella.
I en tot l’embolic de la transformació no va ser fins al tercer capítol, que els pares es van adonar que ja li podien buscar un marit i així poder començar una nova vida, sense en Gregor.

b)      Feu una descripció de l’aspecte físic de Grete tenint en compte la seva evolució del conjunt del relat.

Al principi de la narració, Grete era tant sols una adolescent de 16 anys, bufona, però encara amb els caràcters d’una nena petita, és a dir, no estava desenvolupada, la seva cara encara reflectia una nena petita i bufona... Però, al final del relat els pares se n’adonen que Grete, ja estava feta tot una noia, ja que se li havien esblanqueït les galtes, havia crescut fins fer-se una noia bonica i ufanosa, i els pares també van poder observar que havia desplegat un cos juvenil.

c)      Comenteu breument la transcendència d’aquest passatge del final de la narració pel que fa a les implicacions eròtiques del personatge.

Al principi de la narració, Grete era simplement una noieta, és a dir, en aquells moments ningú s’hauria volgut casar amb ella, però, a mesura que avança el relat, Grete es desenvolupa desplegant un cos juvenil, per tant, ara els nois ja es començarien a fixar més en ella i els pares, d’aquesta manera, la podrien casa amb algun noi.

d)      També a partir del fragment, especifiqueu, en quin sentit últim, Grete exerceix com a antagonista de Gregor.

Grete exerceix com antagonista perquè per als pares és la seva última esperança econòmica, ja que d’en Gregor no en poden dependre. Ara, podran començar a tenir una nova vida fora d’aquella casa que els havia triat en Gregor.

7.      Quins personatges tenen nom i quins no en tenen? Els que no tenen nom com són al·ludits?

Tenen nom:

·         Personatge principal: Gregor
·         Germana d’en Gregor: Grete
·         Mare d’en Gregor: Anna

Els personatges que no tenen nom són: el pare, el gerent, la senyora de la neteja i els hostatgers, perquè representa que la història la conta en Gregor. Tant en Gregor com la Grete són personatges rodons, és a dir, són complexos, tenen un fons psicològic mòbil que veiem modificar-se al llarg de la història. En canvi, la resta són plans, ja que personifiquen una idea o qualitat i són sempre idèntics a si mateixos, per tant, hi ha una jerarquia.

8.      Assenyala en quines tres habitacions transcorre gairebé tota l’acció.

L’acció transcorre en l’habitació d’en Gregor, en la cuina i en el menjador.
El lloc central on passa gairebé tota l’acció és l’habitació d’en Gregor, perquè simbolitza la carcassa del insecte.