CAPÍTOLS DE LA DIVINA COMÈDIA

CAPÍTOL 5. VIOLENTS

Els dos protagonistes han de baixar per un barranc perillós, aquí pateixen els condemnats, els més terribles suplicis sota la mirada atenta del Minotaure. Dante tria com a porter de l’infern aquesta bèstia, meitat home, meitat toro, pel seu caràcter criminal, devorador. En el primer rotlle, els assassins estan capbussats en el Flagetont, riu de sang bullent, i són arponats pels centaures si intenten fugir.

En el segon rotlle trobem la selva dels suïcides, on la majoria dels condemnats estan convertits en arbres, que són pessigats per les harpies, d’altres són perseguits i trossejats per gosses.

En el tercer i últim rotlle, trobem un desert de sorra ardent on cau una pluja de flames.

CAPÍTOL 6. PLUJA DE FOC

Els dos protagonistes, Dante i Virgili, salvaran l’abisme gràcies a Gerió (un gegant de la mitologia grega de tres cossos i tres caps, que en l’obra de Dante es presenta com un monstre gegantí amb cap d’home i cos de serp, convertit així en símbol de l’engany).

CAPÍTOL 7. ELS MALFOSSATS

Hi són castigats els enganyosos distribuïts en deu fossats concèntrics i comunicats els uns amb els altres per ponts que convergeixen en un pont central.

En el primer dels fossats, els seductors són assotats per dimonis cornuts; en el segon, es troben submergits enmig dels excrements; en el tercer, apareixen cap per avall, en un pou de foc  entre els quals Dante reserva un sot per al papa Bonifaci VIII, a qui dedica els més vergonyosos qualificatius; en el quart, bruixots i endevinadors caminen rítmicament i sense repòs, com si fos una processó amb el cap girat enrere; en el cinquè, els enganyosos cauen contínuament en un llac de pega negra bruta; en el sisè, els hipòcrites caminen amb molta fatiga sota el pes de capes de plom amb caputxes pintades d’or.

CAPÍTOL 8. AMB ELS DIMONIS

Dante i Virgili observen d’un pont a un altre una sèrie de dimonis que portaven els condemnats carregats a les seves espatlles. Un era negre, lleig, horrible amb les ales esteses i els peus lleugers. L’altre, al sisè marge amb el to rabiüt dels lladrucs dels gossos que ataquen a un captaire, aquells dimonis van adreçar-se a Virgili. Uns dels dimonis va començar a cridar-ne d’altres així: “Avanceu, Alajup i Petjagebre i vés-hi tu, Gossàs; Barba-rullat que s’encarregui de guiar-vos en la tenebra. Que us acompanyin Libanès, Dragonàs, Ciriatto, Burxacans, el Follet i el boig Roig-de-nas.”

CAPÍTOL 9. ELS LLADRES

En el setè regit per Cacus (divinitat mitològica que Dante descriu com un centaure amb l’esquena plena de serps i amb un dragó arrapat a les espatlles), els lladres són turmentats per serps que els ataquen per l’esquena.

CAPÍTOL 10. ÚLTIM VIATGE D’ULISSES

En el vuitè, els mals consellers corren i salten envoltats de flames. 

EL CERCLE DELS FALSADORS

Dividit en quatre recintes, en el primer penen els trobadors i els seus parents; en el segon espien els traïdors polítics; en el tercer sofreixen els traïdors dels hostes i en el quart Llucifer que està enfonsat en el glaç fins a la cintura, amb el seu cap tricèfal, devora els traïdors i als seus benefactors.

A l’infern el retrat dels condemnats ni empitjora ni millora el de la seva existència terrenal, és a dir, els que van ser menyspreables en la vida són menyspreables a l’infern, ara bé convé observar la similitud que Dante sovint fa entre els condemnats i els animals, per exemple els luxuriosos semblen estornells, els goluts udolen com gossos...

LLUCIFER 

A més de Llucifer, l’únic diable terrorífic, hi campegen els dimonis, uns personatges maliciosos, tavernaris, cerca-raons, rufians, grotescos, malparlats, amb noms còmics: Malagrapes, com a nom general, i Malacua, burxacans... en tant que qualificatius més particulars. Uns i altres són convocats, a vegades, al so d’un pet del seu cap. I, juntament amb ells, apareixen déus i herois de la mitologia pagana convertits en monstres que ocupen cadascun dels cercles infernals, en qualitat de guardians pertinents a la mena de pecats que es castiga, i en sintonia amb els versos dels Salms que asseguren que tots el déus de les nacions són dimonis.