Biografia de Molière
Jean-Baptiste Poquelin, conegut amb el pseudònim de Molière, va néixer el 1622 a París, França.
Jean-Baptiste Poquelin, conegut amb el pseudònim de Molière, va néixer el 1622 a París, França.
Molière és l’autor de Misantrop i d’una trentena d’obres teatrals més. Les seves comèdies encara continuen essent representades, això indica la seva qualitat i destresa pel gènere còmic en teatre.
Era el fill gran d’una família burgesa de París.
Sembla que va ser, però, el seu avi patern qui li va transmetre el gust cap al teatre i, després d’estudiar uns anys Dret i Filosofia, va pensar de muntar la seva pròpia companyia.
Un motiu de crítica va ser el rumor escampat pels seus enemics, amb motiu del casament amb Armande Béjart, vint anys més joves que ell, que, segons les males llengües, era filla de Molière i de Madeleine Béjart. El rei Lluís XIV va ser padrí del primer fill del matrimoni com a gest de suport a l’escriptor davant d’aquestes crítiques.
Malauradament, el matrimoni de Molière no va ser un matrimoni feliç. El primer fill va morir al cap de poc temps de néixer i Armande i Molière és separen el 1665, tres anys després de casar-se.
Aquell mateix any, Molière va caure malalt d’una pneumònia de la qual no es va recuperar. Tot i el refredament de les relacions entre el rei i Molière, no deixa el teatre. La tuberculosi que patia i la tos constant que l’acompanyava li van servir d’inspiració per la seva última obra com autor i actor: El malalt imaginari.
La nit de la quarta representació, mentre actuava, Molière va començar a trobar-se malament. Va morir aquella mateixa nit, el 17 de febrer de 1673.
Context històric
El
context històric es caracteritza per deixar enrere l’ Edat Antiga i donar
entrada al moviment humanista de la Il·lustració. El monarca Lluís XIV era amic
i protector del dramaturg francès.
Lluís
XIV, també anomenat Rei Sol, va ser el màxim governant de França del 1643 al
1715. Monarca absolutista i defensor de les formes de govern pròpies d’una
monarquia de dret i diví.
En l’època
de Lluís XIV és també l’Edat d’Or de la literatura francesa i d’altres
disciplines com l’arquitectura i la filosofia.
Lluís
XIV era un bon músic, que tocava la guitarra, i protector de les lletres. Va
començar l’edificació del que ara coneixem com el Palau de Versalles, última
residència del rei. El Palau de Versalles era la imatge de la glòria, el poder
i la majestuositat del Rei Sol (Antiga residència de caça de Lluís XIII, pare
de Lluís XIV). El seu projecte era engrandir l’espai i així poder encabir també
les exhibicions, festes i representacions teatrals que el monarca organitzava.
En
aquells temps es demanava a nobles i cortesans de regir-se per l’educació i l’elegància
exterior, els quals apareixen en l’obra.
Personatges
Els personatges
que apareixen a El misantrop són
onze. Tota l’acció es planteja a casa d’ Adelais, a París.
Aranau
és el protagonista d’El misantrop, anomenat
Alceste. Jove noble enamorat d’Adelais detesta les formes de la societat en la
qual viu. Arnau és fràgil i impulsiu, no domina ni pensa en les conseqüències
dels seus actes. Sovint s’enfada amb la gent que l’envolta per comportaments
atents i galants.
Ferran,
el seu amic, és un home tolerant i comprensiu, tot i ser rebutjat sovint pel
seu company, és una persona fidel i sàvia, i procura acompanyar a Arnau en la
seva batalla contra el món i quan aquest defuig tothom.
Célimène
és una viuda de vint anys que viu la seva vida i vol conduir-la des del
començament fins al final, i no està disposada que ningú li digui com a de
fer-ho. Li agrada aparentar, és egoista, pèrfida, i demostra que no es pot
confiar en ella.
Jovita
una dona més gran que Adelais i la resta de personatges, és criticada per la
seva religiositat, que sovint predica però que altres vegades contradiu amb
comportaments impropis d’algú que es deu a la fe.
Clovis,
Tirant i Guerau són els pretendents, però representen la branca lloadora dels
aspirants, ja que Arnau, que estima Adelais, és un pretendent que busca la
sinceritat per damunt dels favors de la seva estimada.
Oriana
és cosina d’Adelais. És el personatge femení que encarna els mateixos valors
que Ferran de respecte i moderació. En el seu cas, però, és més afí al
pensament d’Arnau i així ho fa saber a Adelais.
Els
altres tres personatges són dos criats i un uixer, personatges secundaris que
ajuden a teixir la trama de l’obra.
Activitats abans de la lectura
- Què vol dir misantrop?
Misantrop és l’adjectiu que deriva del concepte de misantropia, paraula d’etimologia grega formada per mis- (prefix grec que vol dir “odiar”) i –antropia (forma sufixada del mot grec ántrophos que significa “ésser humà”).
El misantrop és l’individu que detesta les persones. La misantropia és, en psicologia, l’aversió a les persones i en general la societat.
1. Ara, imagina i descriu el protagonista de l’obra sabent el significat de misantrop. Quins adjectius li escauen a algú que defuig de la societat? Troba qualificatius tant en el llenguatge formal com informal.
Distant, solitari, barroer, diferent, irritant, molest...
2. Enumera tres obres més de Molière que coneguis.
El metge ambulant, La gelosia del compromès, L'atabalat o els contratemps, El despit amorós, El doctor enamorat, Les precioses ridícules.
El metge ambulant, La gelosia del compromès, L’atabalat o els contratemps, El despit amorós, El doctor enamorat, Les precioses ridícules.
