Capítol 1

Qüestions capítol 1

1) La narració s’inicia amb una situació característica de la narrativa de Franz Kafka: el protagonista es desperta convertit “un insecte monstruós”.

a) Quines són les primeres sensacions i reaccions del protagonista davant la seva situació?

Gregor es desperta i no és conscient del seu propi cos. No reconeix els seus braços, les seves cames... No es pot mantenir dempeus.

Per exemple, sent que bocaterrosa es va més ràpid.

b) Relacioneu aquesta situació amb l’afirmació de Franz Kafka segons la qual “el moment de despertar-se és el més arriscat del dia”.

El moment d’aixecar-se és el més arriscat del dia perquè quan en Gregor es desperta ja no té el mateix físic i ja no reconeix la seva pròpia veu.

2) Contràriament al que podria esperar-se, el protagonista, encara doncs al llit, no pensa de moment en la seva nova situació, sinó en altres coses.

a) Quines coses el preocupen?

Que no arribaria a temps a la seva feina i les seves conseqüències. També, com es podria comunicar amb les persones.

b) Quina és la seva situació professional i familiar?

La seva situació professional i familiar es podria resumir de la següent manera:

Treballava en una empresa en la qual havia de viatjar molt, s’havia d’aixecar molt d’hora; vivia en un entorn familiar aparentment normal. (Tenia uns pares i una germana).

c) La situació en què es troba el protagonista és versemblant? Justifiqueu la vostra resposta.

La situació en què es troba el protagonista resulta inverosímil, ja que ens resulta impossible i no s’ha donat cap cas en què una persona es converteixi en un insecte monstruós.

3) De bon principi, Gregor ha notat una sèrie de transformacions en el seu cos. Però quan sa mare truca a la seva porta, i ell respon, s’adona que no tan sols es tracta de transformacions físiques.

a) Feu una descripció de com imagineu l’aspecte físic del protagonista.

L’aspecte físic d’en Gregor ens l’imaginem bastant gran. De color negre i amb moltes potes curtes i brutes. També com un insecte.

b) Quina altra transformació s’ha produït? Quin significat pot tenir aquesta transformació en el conjunt de la narració? En aquell moment, amb què la relaciona el protagonista?

S’ha produït la transformació d’en Gregor. La transformació d’un insecte, de la manera de ser i de la seva família com a conseqüència. A nivell psicològic, paral·lelisme entre Gregor i l’individu, la família i la societat. Que es quedi aïllat de la societat, sense poder-se comunicar.

4) El fet que Gregor encara no s’hagi aixecat del llit fa aparèixer els seus familiars.

a) Com actuen aquests personatges envers Gregor?

El cuiden, la seva germana és qui més es preocupa per ell.

b) Quina manera de comportar-se solia posar en pràctica el protagonista davant la manera d’actuar dels seus familiars?

La seva manera d’actuar davant dels seus pares era sospitosa. S’amagava sota el sofà i es cobria amb el llençol del llit.

c) Quin significat simbòlic poden tenir les portes a través de les quals es comuniquen els personatges en aquesta situació?

Intentar ocultar la realitat, fer veure que no ha passat res tot i que en Gregor s’hagi transformat en una cosa estranya.

5) Davant l’actitud dels seus familiars, Gregor decideix llevar-se.

a) Amb quines dificultats es troba per portar a terme aquesta acció?

No es pot treure el llençol de sobre. No es podia incorporar dempeus perquè li havien sorgit múltiples potes.

b) Resulta lògica l’arribada del gerent de l’empresa on treballava Gregor per assabentar-se del que li estava passant? Raoneu la vostra resposta.

Sembla il·lògic la seva arribada, ja que no és l’obligació del gerent, i a més, hi ha altres maneres d’assabentar-se’n si és malalt o no.

6) La presència del gerent fa que Gregor es vegi obligat a donar explicacions a través de la porta, primer, i que es decideixi a obrir-la, després.

a) Llegiu atentament les explicacions que Gregor dóna a crits i justifiqueu si el contingut del que diu és coherent o no.

Les explicacions que dóna són perquè ha patit una lleugera indisposició, que ara estava millor i que les dues hores de descans l’han revifat i, per tant, podrà agafar el tren a les 8.

b) Quina actitud pren el gerent davant aquestes explicacions? I els pares?

L’actitud del gerent és d’incredulitat, se sorprèn de la veu animal d’en Gregor mentre que l’actitud dels pares és de preocupació, ja que pensen que possiblement Gregor estigui malalt.

c) Quan Gregor ja era a terra intentant enfilar-se al bagul, el narrador ens diu el següent:

Sentia curiositat per saber què dirien en el moment de veure’l aquells que el reclamaven tant. Si s’espantaven, Gregor no assumia cap responsabilitat, i podia estar tranquil. I si, al contrari, s’ho prenien tot amb serenitat, aleshores tampoc no tenia cap raó per excitar-se, i així, si s’espavilava, podria realment ésser a l’estació a les vuit.

F. Kafka, La metamorfosi

Podria afirmar-se que Gregor ha comprès quina és la seva nova situació derivada de la transformació que ha patit? Raoneu la vostra resposta.

Es pot afirmar que Gregor ha comprès la seva situació perquè sent curiositat en veure els pares, suposa que en veure’ls s’espantaria.

7) Finalment i no sense un esforç per damunt de la seva capacitat, Gregor obre la porta. Fins en aquest punt, la narració ha anat accentuant una tensió creixent que es desferma quan els pares i el gerent veuen amb els seus ulls en què s’ha transformat el protagonista. Compareu la reacció d’aquests tres personatges davant la visió de Gregor.

Al moment que els pares veuen en Gregor s’espanten i pensen que aquell no és el seu fill, immediatament tanquen la porta per no veure’l.

8) Malgrat l’actitud dels altres personatges, Gregor manté la calma i intenta comunicar-s’hi. Podria dir-se que, davant la transformació partida per ell, els altres personatges també pateixen una transformació del seu comportament.

a) Poden considerar-se satisfactoris els intents de Gregor per donar a entendre la situació al gerent? Per què? Quins canvis experimenta l’actitud d’aquest personatge?

No es poden considerar satisfactoris perquè el gerent ho interpreta com si li volgués prendre el pèl, enganyar. Passa d’un estat de ira a un estat de confusió i por, ja que no només escolta una veu de bèstia, sinó que també no es creu que en Gregor estigui malalt.

b) Com reacciona el pare? Compara-ho amb la seva manera de ser habitual.

El seu pare és un home molt estricte i reacciona donant un cop a la porta amb el bastó.

c) El pare pren el bastó que s’ha deixat el gerent i el fa servir contra Gregor. Llegiu el darrer paràgraf del capítol i citeu les frases en què apareix aquest objecte. Quin valor simbòlic se li pot atribuir? Quina relació existeix entre el bastó i el pare?

El pare va donar un cop fort a la porta i a l’altre costat estava en Gregor, que va rebre un cop fort.

‘’Va agafar amb la mà dreta el bastó que l’encarregat havia oblidat damunt d’una cadira amb el barret i l’abric‘’

‘’Es va posar a empaitar a Gregor picant de peus i donant cops amb el bastó’’

El valor del bastó és de perill. Si ho relacionem amb el pare, es pot fer una analogia entre l’objecte i el caràcter, ja que els dos són durs, aspres.

Personatges

1.     
Gregor Samsa és el personatge que centralitza la progressió narrativa de La metamorfosi. Pràcticament, com ja hem vist, la narració acaba poc després de la seva mort, quan la família s’ha alliberat definitivament de la seva presència.

a)      Feu una descripció detallada de l’aspecte que us imagineu que tenia Gregor Samsa abans de la transformació.

Ens imaginem Gregor com un noi de 25 anys, amb molt futur per endavant i molt brillant. Amb una estatura no gaire alta, cabell marró fosc i amb uns ulls foscos molt intensos, sense ulleres i amb un cos que es notava que es cuidava (com d’atleta). Amb les dents blanques i afaitat, sempre formal.

b)      Feu una descripció de la seva germana.

La Grete és una noia adolescent, té 16 anys. Li agrada molt la música, té al seu germà com una referència, per això quan en Gregor sofreix la transformació, ella ràpidament agafa el càrrec de cuidar-lo i d’intentar treure la família endavant. Però, cada vegada els seus gens adolescents s’hi van imposant, fins al punt de treure un caràcter de fàstic i irrespectuós cap al seu germà i abandonar-lo.

2.      Llegiu aquest text, en què es descriu un vessant interessant de la caracterització de Gregor Samsa. Després, responeu les preguntes que hi ha a continuació:

[Kafka a l’editorial Kurt Wolff]

Van escriure’m vostès darrerament que Ottomar Strake realitzarà la il·lustració per a la coberta de La metamorfosi. Ara bé, pel que conec aquest artista [...], m’ha sobrevingut un petit ensurt, probablement més que innecessari. Resulta que se m’ha ocorregut, atès que Strake serà realment l’il·lustrador, que potser estigui en el seu desig voler dibuixar l’insecte mateix. Això no, si us plau! No voldria reduir el seu poder d’influència, sinó tan sols exposar un desig, a causa del meu palès millor coneixement de la història. L’insecte mateix no pot ser dibuixat. Ni tan sols pot ser mostrat de lluny estant. En cas que no existeixi tal intenció, la meva petició resulta ridícula; millor. Els estaria molt agraït per la mediació i el suport al prec. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com ara: els pares i el gerent davant la porta tancada, o millor, encara: els pares i la germana a l’habitació fortament il·luminada, mentre la porta cap a l’ombrívola habitació contigua resta oberta.

a)      Quines possibles raons hi ha perquè l’autor no vulgui que l’<< insecte >> no aparegui dibuixat? Quin objectiu pretén assolir deixant-lo sense visualitzar?

L’autor no vol que aparegui dibuixat l’insecte per dir-ho d’alguna manera, “per a no decebre” el lector, perquè així tenint els caràcters que ens dóna l’autor, que el protagonista sigui fruit de la imaginació del lector. Així el lector se’l pot imaginar de la forma que més li exciti a continuar llegint.

b)      Quina relació hi pot haver entre aquesta intenció i el fet que, el dia de la transformació, Gregor Samsa es desperti d’uns somnis neguitosos?

Una de les relacions que hi pot haver en aquesta intenció és que, en Gregor va tenir uns somnis neguitosos perquè d’alguna manera a partir d’aquell dia ningú podria saber com era en aquell moment físicament en Gregor Samsa, d’aquí ve també que l’autor no vulgui mostrar-lo ja que, és com un monstre el qual no és agradable veure. 

c)      Quina rellevància temàtica té que el mateix autor proposi, com a il·lustració, escenes alternatives en què apareixen els pares i l’apoderat o el pare i la germana?

L’autor en aquest sentit ens dóna a entendre que en Gregor no és un ésser agraciat, ens el deixa més com un insecte fastigós que no es mereix ni aparèixer dibuixat en el llibre ja que, no donaria bona imatge, és més, repelaria al lector.

d)      En quin plànol de la narració vol l’autor que quedi el <<monstre>>  respecte el lector ?

L’autor en aquesta narració ens vol deixar en l’intriga de com seria aquest monstre però, sense ensenyar-lo, perquè així el lector estigués curiós però, sense espantar-se, ja que, si mostrés el monstre en què s’hauria convertit en Gregor l’autor s’arriscaria a què el lector es decepciones  pensant-se que seria més monstruós o que el monstre donés tant fàstic que el lector no volgués saber res més.

3.      La característica definitòria del personatge Gregor Samsa és la combinació de trets humans i monstruosos

a)      Elaboreu dues llistes: una de les facultats humanes i una altra dels trets animals que té el personatge.

FACULTATS HUMANES	TRETS ANIMALS
No menja igual que abans	Camina sobre múltiples potes
El seu menjar és molt combinat i tot caducat	Camina per les parets
Menja coses que abans odiava	Té una carcassa a l’esquena
Ja no pot caminar dempeus	Li costava pujar al llit
Té diferent veu
La seva família no l’entén a causa d’un problema comunicatiu

b)      Des de la transformació fins a la mort hi ha un procés de degradació sensorial i material del personatge. Acabeu de completar, amb ordre cronològic, aquesta llista de canvis:

1-      Transformació en un insecte monstruós.

2-      Canvi de la veu.

3-      Li fa molt mal l’espatlla, ja que el seu pare li tira una poma.

4-      Cada vegada es queda més prim, ja que la seva germana no el cuida gaire i no li porta menjar.

5-      Se sent poc estimat, més deixat, pensa que la família l’evita i, per tant, es va deprimint en la soledat.

6-      Finalment mor, per tristesa, perquè ho deixa tot perdut i no l’importa res en aquells moments.

4.      Ja hem fet menció del caràcter autoritari del pare i de les implicacions autobiogràfiques. Per completar la seva caracterització, elegiu d’entre les parelles d’atributs aquells que cregueu que s’adapten millor al personatge.

·         El pare és egoista, ja que només pensa en ell mateix i no es preocupa per l’actitud del seu propi fills, no és pas comprensiu.

·         És vigorós mentalment, ja que pensant que tot el que li està succeint al seu fill, ell està sent fort i no gens dèbil. Per tant,  també és mesell.

·         És indolent, és un home que s’ha quedat sense feina i es queda a casa de braços plegats.

·         És sincer, ja que és un home que diu el que pensa, però tot és negatiu, així que, és bastant hipòcrita.

·         És agressiu, no para de culpar i pegar a en Gregor, el seu fill.

·         Com és un home egoista i bastant agressiu, és modest, ja que sempre vol tenir la raó i, per tant, és inflexible.

5.      Complementàriament, la mare és segurament el personatge més patètic, de la família. Seleccioneu i citeu el personatge de cada capítol en què es vegi clarament aquesta característica.

En el primer capítol, a la mare la deixen com una dona molt descuidada, per exemple, quan arriba l’encarregat en tota l’estona que està amb ell encara portava els cabells despentinats i les faldilles fetes un embolic.

En el segon capítol, la mare encara estima a en Gregor, però és el pare el que li prohibeix veure’l, ja que li fa fàstic, per això, la mare diu : << Deixeu-me entrar a veure en Gregor; al cap i a la fi, és el meu pobre fill. Que no ho compreneu, que necessito veure’l?

I finalment, en el tercer capítol, sent satisfacció d’haver-se lliurat d’un gran pes, com és la mort d’en Gregor, ja que el pare li havia fet canviar de sentiments sobre en Gregor.

6.      Com hem vist, Grete és un personatge que manté una relació especial amb el protagonista. De totes maneres, aquesta relació pateix canvis força considerables al llarg de la narració. Llegiu aquest fragment i contesteu les activitats que hi ha a continuació.

Mentre enraonaven d’aquestes coses, el senyor i la senyora Sama van adonar-se’n quasi simultàniament, en veure l’exuberància creixent de la seva filla, que, darrerament, malgrat els neguits que li havien esblanqueït les galtes, havia crescut fins fer-se una noia bonica i ufanosa. Sense dir-se res i entenent-se quasi inconscientment amb la mirada, van pensar que ja s’acostava el moment de buscar-li un home com cal. I quan, al final del trajecte, la noia es va aixecar la primera i va desplegar el cos juvenil, allò va ser per als pares com una confirmació dels seus nous desig i de les seves bones intencions.

a)      Feu una descripció de l’evolució que experimenta el personatge en la seva manera de ser al llarg de la narració. Podeu guiar-vos per l’estructura narrativa en tres capítols, però no oblideu el paràgraf final.

Al principi Grete era tant sols una adolescent de 16 anys, que li agradava molt tocar el violí, però sense cap expectativa en la seva vida. De sobte, després de la transformació del seu germà tot i ser encara una adolescent, va agafar el càrrec de cuidar el seu germà gran, la qual cosa la va fer madurar més ràpidament que la resta de nois de la seva edat, ja que la seva família va passar a “dependre” d’ella.

I en tot l’embolic de la transformació no va ser fins al tercer capítol, que els pares es van adonar que ja li podien buscar un marit i així poder començar una nova vida, sense en Gregor.

b)      Feu una descripció de l’aspecte físic de Grete tenint en compte la seva evolució del conjunt del relat.

Al principi de la narració, Grete era tant sols una adolescent de 16 anys, bufona, però encara amb els caràcters d’una nena petita, és a dir, no estava desenvolupada, la seva cara encara reflectia una nena petita i bufona... Però, al final del relat els pares se n’adonen que Grete, ja estava feta tot una noia, ja que se li havien esblanqueït les galtes, havia crescut fins fer-se una noia bonica i ufanosa, i els pares també van poder observar que havia desplegat un cos juvenil.

c)      Comenteu breument la transcendència d’aquest passatge del final de la narració pel que fa a les implicacions eròtiques del personatge.

Al principi de la narració, Grete era simplement una noieta, és a dir, en aquells moments ningú s’hauria volgut casar amb ella, però, a mesura que avança el relat, Grete es desenvolupa desplegant un cos juvenil, per tant, ara els nois ja es començarien a fixar més en ella i els pares, d’aquesta manera, la podrien casa amb algun noi.

d)      També a partir del fragment, especifiqueu, en quin sentit últim, Grete exerceix com a antagonista de Gregor.

Grete exerceix com antagonista perquè per als pares és la seva última esperança econòmica, ja que d’en Gregor no en poden dependre. Ara, podran començar a tenir una nova vida fora d’aquella casa que els havia triat en Gregor.

7.      Quins personatges tenen nom i quins no en tenen? Els que no tenen nom com són al·ludits?

Tenen nom:

·         Personatge principal: Gregor

·         Germana d’en Gregor: Grete

·         Mare d’en Gregor: Anna

Els personatges que no tenen nom són: el pare, el gerent, la senyora de la neteja i els hostatgers, perquè representa que la història la conta en Gregor. Tant en Gregor com la Grete són personatges rodons, és a dir, són complexos, tenen un fons psicològic mòbil que veiem modificar-se al llarg de la història. En canvi, la resta són plans, ja que personifiquen una idea o qualitat i són sempre idèntics a si mateixos, per tant, hi ha una jerarquia.

8.      Assenyala en quines tres habitacions transcorre gairebé tota l’acció.

L’acció transcorre en l’habitació d’en Gregor, en la cuina i en el menjador.

El lloc central on passa gairebé tota l’acció és l’habitació d’en Gregor, perquè simbolitza la carcassa del insecte.

Capítol 2

Qüestions capítol 2

1) El començament del segon capítol és semblant al del primer, ja que parteix de la mateixa situació inicial.

    a) A més, s’ha produït una altra alteració referida a l’estat físic de Gregor. Assenyaleu-la i comenteu-ne el valor simbòlic.

Encara era inhàbil en el domini de les antenes, el seu costat esquerra semblava una llarga cicatriu, ranquejava al caminar amb les potes d’un costat i de l’altre.

Li és indiferent la seva situació, no s’ afronta a la cruesa de la realitat.

2) A partir de les referències sobre les potes, es percep que la relació entre Gregor i la seva família s’ha invertit del tot.

b) Què pensa en Gregor de la vida familiar que havia existit fins aleshores? Com pensa que pot ser en el futur?

En Gregor pensa que la seva família l’estima, concretament la seva germana, perquè rep atenció constant d’ella:

-Li porta el menjar

-Li neteja l’habitació

-etc.

En Gregor pensa que en un futur podria solucionar-se la seva situació.

3) La germana Grete és l’única que es relaciona directament amb Gregor, sobretot a l’hora de proporcionar-li menjar.

    a) Quina actitud pren la família davant el problema que se li ha plantejat? El tracta de seguida com un monstre o més aviat com un malalt? Exemplifiqueu-ho amb alguna citació del setè paràgraf d’aquest capítol 2.

La germana el cuida com si estigués malalt, el pare el tracta com un monstre i la mare encara el veu com el seu fill, però també al mateix temps com un “bitxo”.

Algunes accions de la germana que ens fan pensar que el tracta com un malalt són:

Entra silenciosament de puntetes a l’habitació, li porta una tria de menjars perquè es mengi el que més li agradi, respecta molt el seu espai, per exemple, fa un gest amb la clau quan entra a l’habitació perquè s’amagui si vol.

  b) L’alimentació que Grete proporciona a Gregor també evoluciona al llarg d’aquest capítol. Feu la llista del que li ofereix inicialment per menjar i expliqueu quins acaben sent els hàbits de Gregor en aquest sentit.

Inicialment li porta una escudella amb llet, després li porta una selecció de menjars perquè elegeixi el que li agrada, amb verdures sobrants mig podrides, ossos del sopar de la nit anterior voltats d’una salsa blanca, dues panses i unes quantes ametlles, un tros de formatge, una llesca de pa amb mantega i un altra amb mantega i sal.

Gregor no suportava els aliments frescos.

Com a hàbits serien: esperar a l’entrada de la germana davall del sofà perquè no el veiés, i s’esperava a la seva sortida per sortir de l’amagatall i menjar.

4) De seguida que la família pren consciència de la situació econòmica en què es troba, el pare exposa quina és i què convé fer des d’aquell moment.

  a) Quina relació econòmica existia entre Gregor i la seva família? Gregor era conscient de la realitat econòmica de la família? Com se n’assabenta?

Al principi disposen d’un cabal antic dels pares, i a més els diners que Gregor portava a casa encara durava. Gregor era l’únic que portava els diners a casa. Gregor si n’era conscient, se n’assabenta escoltant darrera de la porta quan parlen els seus pares de la seva situació econòmica.

   b) Quin sentiment experimenta Gregor quan s’adona que la seva transformació obliga els altres components de la família a treballar?

Gregor experimenta un sentiment de vergonya i tristesa perquè sap que econòmicament la família no va bé. El pare no pot treballar a causa de la seva condició física (s’havia engreixat molt), la seva mare era vella i patia d’asma, i la seva germana era una adolescent de 16 anys que fins a les hores es dedicava a empolainar-se.

   c) Com s’explica que la preocupació principal de la família de Gregor sigui la seva situació econòmica i no pas l’estat en què es troba ell?

S’explica perquè acaben acostumant-se al seu estat, és a dir, ja no s’estranyen de veure’l, ara la seva prioritat és aconseguir treball, etc.

5) Tot al llarg del capítol, hi apareixen dades que ens informen de l’adaptació de Gregor a la seva nova vida. En aquest sentit, continua l’acumulació d’alteracions físiques, entre les quals ja hem assenyalat la ferida derivada del final del primer capítol i els canvis en les preferències de l’alimentació.

a) A més d’aquests, assenyaleu tots els altres canvis de l’<<insecte monstruós>> durant el primer mes. Exemplifiqueu-los amb citacions del text.

Li treuen els mobles de l’habitació per a què estigui més ampli, també una poma llançada pel pare se li va incrustar a l’esquena i ell es va quedar estirat i eixancarrat sense sentits amb la vista emboirada.

b) Assenyaleu les manifestacions de trets humans en el comportament de Gregor durant aquest segon capítol. Exemplifiqueu-los amb citacions del text.

Sent sentiments, com la preocupació per l’economia familiar i intenta ficar-se a la pell dels seus pares.

6) Grete, que al primer capítol no intervé gaire, adquireix ara un protagonisme especial, sobretot pel que fa al contacte de Gregor amb el seu entorn.

a) Quina actitud adopta Grete davant el seu germà? Feu-ne una valoració amb tots els matisos que calgui.

Grete ajuda a en Gregor de diverses maneres com portant-li una tria de menjar i ell agafi el que més li agradi i li neteja l’habitació per a que ell es pugui moure lliurement.

b) Com reacciona Gregor davant l’actitud de Grete? Quina valoració se’n pot fer amb relació al caràcter del personatge?

Gregor s’alegra perquè la seva germana el cuida i no el deixa sol com fa la resta de la família.

Capítol 3

Qüestions capítol 3

1) En aquest capítol poden distingir-se dues parts clarament delimitades per la mort de Gregor. La primera part ve a ser la narració de la degeneració que afecta tota la família.

a) Hi ha un element simbòlic, que apareix sempre al començament dels capítols, que marca l’extensió de la degeneració de Gregor al conjunt de la família. Assenyaleu-lo i justifiqueu la vostra resposta.

L’element simbòlic seria la greu ferida que li va fer el pare, que marcaria la degeneració del protagonista al conjunt de la família.

A mesura que la família veu el protagonista com una molèstia, la ferida es fa més gran.

b) Assenyaleu, tot citant el text, els canvis degeneratius de Gregor fins a la seva mort.

1. La ferida a l’esquena per la poma llançada pel pare.

2. L’habitació de Gregor està plena d’objectes.

3. Insulten en Gregor.

4. Gregor quasi no menja res.

5. No li importava que la família el veiés.

6. Gregor mostrava un estat d’indiferència.

7. Gregor estava dèbil.

8. La família li diuen bitxo i es volen alliberar d’ell.

9. El tanquen amb clau dins l’habitació a les fosques i l’assistenta a l’endemà el troba mort.

2) En aquesta part de la narració, apareixen nous personatges.

a) Quina relació s’estableix entre la nova dona de fer feines i Gregor?

La dona de fer feines l’insultava dient-li insecte monstruós o bitxo.

b) Com incideix l’arribada dels dispesers en les condicions de vida de la família Samsa? Com s’hi veu afectat Gregor?

La família Samsa se sent com si no fos casa seva, ja que els dispesers ocupaven la majoria de la casa i ells només ocupaven la cuina. Gregor se sent ignorat per la família perquè no li porten menjar i no li netegen l’habitació.

3) El passatge en què Gregor torna a sortir atret per la música de Grete, reprodueix l’esquema narratiu dels capítols anteriors, ja que coincideix un altre cop amb l’augment – culminant en aquest cas de la tensió narrativa.

a) Quins són els pensaments que ocupen l’atenció de Gregor davant la seva germana?

Recorda els bells moments amb la germana com quan li tocava el violí, li portava una tria de menjar i li netejava l’habitació.

b) Quina actitud adopta el pare, ara, davant l’aparició de Gregor a ulls dels dispesers? En què es diferencia de la seva actitud envers Gregor en capítols anteriors?

El pare intenta ocultar en Gregor ficant-lo dintre l’habitació. Abans el pare tenia un caràcter d’ira i ara no s’enfada amb ell.

c) Com reaccionen els dispesers davant la situació creada?

S’enfaden i diuen que no estaven assabentats de la presència de Gregor en aquella casa.

4) Quins sentiments experimenten els integrants de la família Samsa davant la mort de Gregor?

Expressen llàstima pel seu estat físic i no pel fet que s’hagi mort, per tant, no el consideraven part de la família.

5) Com a conclusió d’aquesta primera part del capítol tercer, els dispesers són expulsats de l’habitatge i el senyor Samsa està disposat a despatxar la dona de fer feines. Per què?

El pare va fer fora de casa la dona de fer feines perquè des del primer dia que la va veure no l’aguantava. No li agradava com era. Els pares estaven escrivint unes cartes i la senyora de la neteja es quedava fixada davant d’ells, observant el que estaven fent. Això al pare no li va agradar gens, per això la va acomiadar.

6) La segona part d’aquest tercer capítol, que arranca amb la mort de Gregor, podria considerar-se un epíleg de tot el relat, especialment el darrer paràgraf.

a) Aquesta part final del relat contrasta vivament amb les constants mantingudes al llarg de la narració. Assenyaleu els elements en què el lector pot constatar aquests canvis.

Volen canviar de casa perquè la que tenien l’havia triat en Gregor i això seria una millora en la seva situació, ja que d’aquesta manera seria l’inici d’una nova etapa, d’una nova vida: el Gregor ja no hi seria, la germana es faria gran, el pis seria més petit, però més ben situat i més pràctic...

b) Quin personatge focalitza l’interès en aquest darrer paràgraf? Per què?

La senyora Samsa. Es queda dempeus davant de la família sense dir res, com si esperés alguna cosa a canvi.

c) Podria parlar-se d’un final feliç? Quines transformacions ha experimentat la família Samsa d’ençà de la mort de Gregor?

Depèn del punt de vista en què es miri: per a la família és un alliberament perquè es planteja una perspectiva de futur; per al protagonista és un final tràgic, ja que desemboca amb la seva mort.

d) El destí sembla somriure finalment a la família Samsa. Quina consideració us mereix aquesta situació si la relacioneu amb el destí de Gregor?

La família està contenta, ja que volia desfer-se d’en Gregor i aquest, a causa de la soledat que experimenta, es dóna per vençut i es deixa portar pel seu destí.