CAPÍTOLS DE LA DIVINA COMÈDIA

CAPÍTOL 5. VIOLENTS

Els dos protagonistes han de baixar per un barranc perillós, aquí pateixen els condemnats, els més terribles suplicis sota la mirada atenta del Minotaure. Dante tria com a porter de l’infern aquesta bèstia, meitat home, meitat toro, pel seu caràcter criminal, devorador. En el primer rotlle, els assassins estan capbussats en el Flagetont, riu de sang bullent, i són arponats pels centaures si intenten fugir.

En el segon rotlle trobem la selva dels suïcides, on la majoria dels condemnats estan convertits en arbres, que són pessigats per les harpies, d’altres són perseguits i trossejats per gosses.

En el tercer i últim rotlle, trobem un desert de sorra ardent on cau una pluja de flames.

CAPÍTOL 6. PLUJA DE FOC

Els dos protagonistes, Dante i Virgili, salvaran l’abisme gràcies a Gerió (un gegant de la mitologia grega de tres cossos i tres caps, que en l’obra de Dante es presenta com un monstre gegantí amb cap d’home i cos de serp, convertit així en símbol de l’engany).

CAPÍTOL 7. ELS MALFOSSATS

Hi són castigats els enganyosos distribuïts en deu fossats concèntrics i comunicats els uns amb els altres per ponts que convergeixen en un pont central.

En el primer dels fossats, els seductors són assotats per dimonis cornuts; en el segon, es troben submergits enmig dels excrements; en el tercer, apareixen cap per avall, en un pou de foc  entre els quals Dante reserva un sot per al papa Bonifaci VIII, a qui dedica els més vergonyosos qualificatius; en el quart, bruixots i endevinadors caminen rítmicament i sense repòs, com si fos una processó amb el cap girat enrere; en el cinquè, els enganyosos cauen contínuament en un llac de pega negra bruta; en el sisè, els hipòcrites caminen amb molta fatiga sota el pes de capes de plom amb caputxes pintades d’or.

CAPÍTOL 8. AMB ELS DIMONIS

Dante i Virgili observen d’un pont a un altre una sèrie de dimonis que portaven els condemnats carregats a les seves espatlles. Un era negre, lleig, horrible amb les ales esteses i els peus lleugers. L’altre, al sisè marge amb el to rabiüt dels lladrucs dels gossos que ataquen a un captaire, aquells dimonis van adreçar-se a Virgili. Uns dels dimonis va començar a cridar-ne d’altres així: “Avanceu, Alajup i Petjagebre i vés-hi tu, Gossàs; Barba-rullat que s’encarregui de guiar-vos en la tenebra. Que us acompanyin Libanès, Dragonàs, Ciriatto, Burxacans, el Follet i el boig Roig-de-nas.”

CAPÍTOL 9. ELS LLADRES

En el setè regit per Cacus (divinitat mitològica que Dante descriu com un centaure amb l’esquena plena de serps i amb un dragó arrapat a les espatlles), els lladres són turmentats per serps que els ataquen per l’esquena.

CAPÍTOL 10. ÚLTIM VIATGE D’ULISSES

En el vuitè, els mals consellers corren i salten envoltats de flames. 

EL CERCLE DELS FALSADORS

Dividit en quatre recintes, en el primer penen els trobadors i els seus parents; en el segon espien els traïdors polítics; en el tercer sofreixen els traïdors dels hostes i en el quart Llucifer que està enfonsat en el glaç fins a la cintura, amb el seu cap tricèfal, devora els traïdors i als seus benefactors.

A l’infern el retrat dels condemnats ni empitjora ni millora el de la seva existència terrenal, és a dir, els que van ser menyspreables en la vida són menyspreables a l’infern, ara bé convé observar la similitud que Dante sovint fa entre els condemnats i els animals, per exemple els luxuriosos semblen estornells, els goluts udolen com gossos...

LLUCIFER 

A més de Llucifer, l’únic diable terrorífic, hi campegen els dimonis, uns personatges maliciosos, tavernaris, cerca-raons, rufians, grotescos, malparlats, amb noms còmics: Malagrapes, com a nom general, i Malacua, burxacans... en tant que qualificatius més particulars. Uns i altres són convocats, a vegades, al so d’un pet del seu cap. I, juntament amb ells, apareixen déus i herois de la mitologia pagana convertits en monstres que ocupen cadascun dels cercles infernals, en qualitat de guardians pertinents a la mena de pecats que es castiga, i en sintonia amb els versos dels Salms que asseguren que tots el déus de les nacions són dimonis.

Vídeos de la Divina Comèdia

CAPÍTOL 1 

CAPÍTOL 2 

CAPÍTOL 3 

CAPÍTOL 4 

CAPÍTOL 5

CAPÍTOL 6

Resums capítols

Avant-Infern

És anomenat el vestíbul dels covards. Els covards són les persones que no es van dignar ni a fer el bé ni el mal. Estan condemnats a ser castigats pels tàvecs i per les vespes. Atravessant aquest Avant-Infern, Dante arriba al marge del riu, anomenat Aqueront (riu de l’Infern). Aquest riu ens diu que està alimentat per les llàgrimes humanes. Per a travessar el riu necessita els serveis de Caront (el barquer de la mort), que transporta les ànimes pecadores d’un lloc a un altre.

CAPÍTOL 1. Les portes de l'Infern

El poeta té 35 anys quan fingeix trobar-se perdut enmig d'una selva obscura (que simbolitza el pecat), plena d'arbres que el fan perdre´s. Després de moltes hores d'angoixa, veu a la llunyania la primera llum de l'alba sobre un turó, aquesta llum representa la vida virtuosa i Dante s'hi dirigeix, però tres feres li barren el pas: un lleó (simbolitza la supèrbia), una lloba (simbolitza l'avarícia) i una pantera (simbolitza la luxúria). Aquests vicis empedeixen a l'home sortir del pecat i agafar el camí de la virtut. No obstant això, se li apareix l'ombra de Virgili (un poeta llatí enviat per Beatriu), que simbolitza la raó humana i li comunica que li farà de guia, però per sortir de la selva obscura, haurà de travessar l'Infern, és així com comença el seu vaitge pels regnes de l'ultratomba, que consten de dues parts: d'un avant-infern i, posteriorment, de nou cercles.

CAPÍTOL 2. Dels llimbs al cercle dels amants

1r cercle: Els Llimbs: un cop creuat el riu, és el cercle que es troben, on els morts no batejats vaguen (un d'ells és el mateix Virgili) i no estan sotmesos a cap pena material. Estan privats de la beatitud. 

2n cercle: Els Luxuriosos: en aquest cercle apareix Minos, el dimoni jutge de l'Infern, que determina on van les ànimes, segons els pecats que aquestes li confessen. Minos s'envoltava al cua al voltant del cos tantes vegades com cercles havia de descendir el condemnat. També és el guardià dels luxuriosos. Apareixen Cleòpatra, Helena, Dido, Aquiles, entre d'altres. Tots ells són empesos per un vent que els arrossega d'aquí cap allà. 

CAPÍTOL 3. Golafres, Avars i Iracunds

Un dels cercles que hi apareix en el tercer capítol són els Golafres.
En aquest cercle hi trobem Cèrber, que és el guardià del tercer cercle. És un gos que té tres caps famolencs. El càstig d’aquest cercle és el pecat de la gola, consta d’un excés de beure i menjar. Aquests golafres estan condemnats a menjar una barreja repugnant, formada per la pluja negra i per fang de la terra.
Tot seguit hi trobem el cercle dels Avars i Iracunds.
En aquest cercle hi torbem com a guardià, Plutó.
Dins el cercle hi trobem dos tipus d’ànimes: els Avars, eren ànimes que tota la seva vida havien intentat guanyar el màxim de diners, mentre que els Iracunds eren ànimes que s’havien dedicat a gastar aquests diners.
Però els dos estan condemnats a empènyer-se mútuament enormes pesos contra el pit.

CAPÍTOL 4. Cementiri d’Heretges

Una vegada han arribat a la ciutat, Dante i Virgili contemplen el sisè cercle on apareixen els Heretges. Aquests es troben dins els sepulcres ardents amb les tapes aixecades formant una corona de foc al voltant de les muralles internes de la ciutat.

DIVINA COMÈDIA

BIOGRAFIA DE DANTE 

Dante Alighieri va néixer a Florència entre el 15 de maig i el 15 de juny de 1265, aquesta data es dedueix a partir del començament de la seva obra, al 1300. Va ser el fill del primer matrimoni comerciant, Bellincione d’Alighieri i Gabriella Abati.

Al 1277 es va casar amb Gemma Donati, amb qui va tenir quatre fills: Jacopo, Pietro, Giovanni i  Antonia.

Va ser un poeta italià. A causa de la seva participació a les lluites polítiques el van desterrà de la seva ciutat natal, també va ser el defensor de la unitat italiana, va escriure diferents tractats en llatí sobre la literatura, política i filosofia.

Al 1307 quan va ser desterrat de Florència, Dante va començà la seva obra Divina Comèdia a causa dels remordiments del seu pecat, Dante volia cercar el camí de la virtut. No la va acabar fins l’any 1319, va trigar 12 anys en escriure-la.

L’obra té com a finalitat religiosa orientar als cristians pel camí del bé. És de caràcter al·legòric perquè hi ha una abundància del numero 3, que significa la Santíssima Trinitat, com a exemple hi ha: tres bèsties, tres regnes, etc.

Com a guia del seu camí té a Virgili en tot moment, ja que per ell aquest famós poeta llatí era el seu exemple a seguir.

Dante Alighieri va morir al setembre de l’any 1321.