Resums capítols

Avant-Infern

És anomenat el vestíbul dels covards. Els covards són les persones que no es van dignar ni a fer el bé ni el mal. Estan condemnats a ser castigats pels tàvecs i per les vespes. Atravessant aquest Avant-Infern, Dante arriba al marge del riu, anomenat Aqueront (riu de l’Infern). Aquest riu ens diu que està alimentat per les llàgrimes humanes. Per a travessar el riu necessita els serveis de Caront (el barquer de la mort), que transporta les ànimes pecadores d’un lloc a un altre.

CAPÍTOL 1. Les portes de l'Infern

El poeta té 35 anys quan fingeix trobar-se perdut enmig d'una selva obscura (que simbolitza el pecat), plena d'arbres que el fan perdre´s. Després de moltes hores d'angoixa, veu a la llunyania la primera llum de l'alba sobre un turó, aquesta llum representa la vida virtuosa i Dante s'hi dirigeix, però tres feres li barren el pas: un lleó (simbolitza la supèrbia), una lloba (simbolitza l'avarícia) i una pantera (simbolitza la luxúria). Aquests vicis empedeixen a l'home sortir del pecat i agafar el camí de la virtut. No obstant això, se li apareix l'ombra de Virgili (un poeta llatí enviat per Beatriu), que simbolitza la raó humana i li comunica que li farà de guia, però per sortir de la selva obscura, haurà de travessar l'Infern, és així com comença el seu vaitge pels regnes de l'ultratomba, que consten de dues parts: d'un avant-infern i, posteriorment, de nou cercles.

CAPÍTOL 2. Dels llimbs al cercle dels amants

1r cercle: Els Llimbs: un cop creuat el riu, és el cercle que es troben, on els morts no batejats vaguen (un d'ells és el mateix Virgili) i no estan sotmesos a cap pena material. Estan privats de la beatitud. 

2n cercle: Els Luxuriosos: en aquest cercle apareix Minos, el dimoni jutge de l'Infern, que determina on van les ànimes, segons els pecats que aquestes li confessen. Minos s'envoltava al cua al voltant del cos tantes vegades com cercles havia de descendir el condemnat. També és el guardià dels luxuriosos. Apareixen Cleòpatra, Helena, Dido, Aquiles, entre d'altres. Tots ells són empesos per un vent que els arrossega d'aquí cap allà. 

CAPÍTOL 3. Golafres, Avars i Iracunds

Un dels cercles que hi apareix en el tercer capítol són els Golafres.
En aquest cercle hi trobem Cèrber, que és el guardià del tercer cercle. És un gos que té tres caps famolencs. El càstig d’aquest cercle és el pecat de la gola, consta d’un excés de beure i menjar. Aquests golafres estan condemnats a menjar una barreja repugnant, formada per la pluja negra i per fang de la terra.
Tot seguit hi trobem el cercle dels Avars i Iracunds.
En aquest cercle hi torbem com a guardià, Plutó.
Dins el cercle hi trobem dos tipus d’ànimes: els Avars, eren ànimes que tota la seva vida havien intentat guanyar el màxim de diners, mentre que els Iracunds eren ànimes que s’havien dedicat a gastar aquests diners.
Però els dos estan condemnats a empènyer-se mútuament enormes pesos contra el pit.

CAPÍTOL 4. Cementiri d’Heretges

Una vegada han arribat a la ciutat, Dante i Virgili contemplen el sisè cercle on apareixen els Heretges. Aquests es troben dins els sepulcres ardents amb les tapes aixecades formant una corona de foc al voltant de les muralles internes de la ciutat.