dilluns, 22 de febrer del 2016

AUTORS DEL TEATRE CATALÀ

c) Pel que fa al teatre català, Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) va ser l’autor de les primeres comèdies modernes. Després d’ell, han destacat també autors com Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra, Jordi Teixidor, etc. Us podeu repartir en grups, cada un dels quals s’adjudicarà un d’aquests autors (o altres que us indiqui el professor o la professora); després haureu de documentar-vos sobre l’autor i sintetitzar el fruit de la vostra recerca en una presentació en Power Point o algun altre programa similar.

Frederic Soler: Conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enric Carreras. Va néixer a Barcelona el 9 d’octubre de 1839 i va morir a Barcelona el 4 de juliol de 1895. Fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Santiago Rusiñol: Va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 i va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931 mentre pintava els seus famosos jardins. Va ser un pintor i escriptor dramaturg espanyol en llengua catalana. Descendent d’una família d’industrials del tèxtil, procedents de Manlleu. Es va formar al Centre d’aquarel·listes de Barcelona i va ser deixeble de Tomás Moragas.


Josep M. de Sagarra: Va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i va morir el 27 de setembre 1961. Va ser un escriptor espanyol. Procedent d’una família de la noblesa catalana, era fill de l’historiador Fernando Sagarra i de Ciscar. Va fer la carrera de Dret a La universitat de Barcelona amb el propòsit d’arribar a la carrera diplomàtica. Tot i això, va voler ser escriptor i als 18 anys va guanyar el premi als Jocs Florals. També va ser corresponsal a Alemanya i crític teatral.


Jordi Teixidor: Nascut el 1941 a València, és un pintor espanyol. Format artísticament entre el 1959 i el 1964 a l’Escola Superior de Belles Arts de San Carlos de València. L’any 1966 va ser especialment significatiu a la seva carrera professional, perquè va ser nombrat conservador del Museu d’Art Abstracte de Cuenca, on va treballar els estius de 1966 i 1967.

divendres, 19 de febrer del 2016

Estructura del misantrop

ACTE PRIMER

Assistim a la trobada entre Arnau i Ferran. La primera escena és una declaració dels principis d'Arnau del seu rebuig de la societat aristocràtica, d'actituds falses. És sobre aquest tema que debat amb el seu amic Ferran. Més endavant apareix en escena Clovis, que arriba tot lloant Arnau, i li demana que escolti un sonet per a la dona que estima. Arnau, que l'ha avisat que serà sincer, critica el sonet i això fa que comenci la discussió amb Clovis.

ACTE SEGON, TERCER I QUART

Arnau critica Adelais, que és la seva estimada, per la manera que tracta els seus pretendents quan justament Tirant i Guerau arriben i inicien juntament amb Oriana, que Oriana és la cosina d'Adelais, una conversa on malparlen d'amics absents. Aquest fet fa sortir de polleguera a Arnau i Adelais no reacciona bé a les crítiques. L'escena s'atura per l'arribada d'un guardia, que crida a Arnau i que aquest ha de compareixer davant el tribunal del cas del sonet de Clovis.

Jovita entra en escena, és la falsa beata. Jovita alerta Adelais dels rumors que corren sobre la seva conducta. De manera que Adelais desmereix l'actuació de Jovita que per venjar-se intentarà seduir Arnau. Tal és així que Arnau aconsegueix una carta que mostra la poca implicació d'Adelais en l'amor cap a ell, però Adelais aconsegueix ser perdonada.

ACTE CINQUÈ

Arnau, després de rebre la notícia que ha estat víctima d'una injustícia, marxa de París. Per això demana a Adelais que declari públicament els seus sentiments, però els pretendents de la jove aporten unes cartes que deixaran en evidència l'hipocresia d'Adelais envers els seus seguidors.
Arnau, tot i això, està disposat a casar-s'hi si ellà consent a renunciar al món. Davant la negativa d'Adelais, Arnau decideix deixar París i retirar-se en solitud.




dijous, 18 de febrer del 2016

ACTES DE MISANTROP

Escena 1

Aquesta escena, com tot el primer acte, és dedicada a la presentació de la temàtica principal i dels personatges.

·         Què pensa Arnau de les bones maneres i de la societat en general? Què en pensa, en canvi, Ferran?

Arnau té un rebuig de la societat aristocràtica, com podem observar, Arnau descriu a la societat com traicionera, que cometen injustícies, que fan quelcom per interès entre d'altres. En canvi, Ferran pensa que la societat és tot el contrari i rebutja tot el que diu Arnau.

  • Esteu totalment d'acord amb un dels dos personatges o més aviat coincidiu parcialment amb idees de l'un o de l'altre?
Nosaltres pensem, que les dos opinions són bones, ja que per una part Arnau té raó, en la desconfiança d'algunes persones, per altra banda Ferran també en  té ja que no s'ha de despreciar tant a la societat i s'ha d'afrontar tant les situacions positives com negatives.

  • Com queda definida Adelais?
Ferran, la defineix com una dona imperfecta, una dama coqueta i d'esperit maldient.

  • Quines il·lusions té Arnau respecte a la noia? Trobeu natural que per la manera de ser Arnau pugui estimar una dona com Adelais?
Arnau, pensa que podrà canviar l'actitud d'Adelais, aquest fet generarà fet entre ells dos.

  • Al llarg de l’obra, hi ha algun personatge que tampoc no entenen que Arnau pugui estimar una noia com Adelais. Cita'n algun.
Ferran, és un dels principals personatges dels quals no entenen com ells dos poden acabar junts.


 Escena 2

A partir del que es diu al text, feu un retrat de Clovis: analitzeu les seves formes, els gustos, les manies, etc.

  • Expliqueu l’opinió d’Arnau sobre el sonet de Clovis i quin conflicte es genera. Què en penseu vosaltres, del sonet de Clovis? Hauríeu estat absolutament sincers amb Clovis o us hauríeu reservat part de l’opinió?
En primer lloc, podem observar que Arnau pensa negativament sobre el sonet de Clovis, el qual pensa que és poc natural i massa passional, el conflicte que genera és una discussió.
Nosaltres pensem que el sonet de Clovis és bonic, ja que expressa el seus sentiments.
En la nostra opinió li hauríem dit la veritat però moderant les nostres paraules, perquè no li sentís malament.

  • Quina és l’actitud de Ferran durant aquesta escena. Per què hi intervé?
En aquesta escena Ferran es queda mirant-los per a intentar intimidar a la parella. A causa de que anteriorment estava en contra de que aquesta parella estigues junta intervé perquè vol  que es separin.

  • Quina creieu que és la finalitat de l’escena dins l’obra?
La finalitat d'aquesta escena és saber com pensen


Escena 3

·         Quina és l’actitud de Ferran? Per què se’n va?

L’actitud de Ferra en aquesta escena resulta ser neguitosa, s’en va perquè cada vegada que la parella esta junta Ferran esta gelós.

·         En aquest primer acte no hi apareixen personatges femenins: només en sentim parlar en boca dels personatges masculins. Enumereu quins personatges femenins són esmentats, i en quina escena del primer acte


És Adelais a l’ escena I

ACTE II
ESCENA I
Fixeu-vos en el moment en què apareix Adelais. Creieu que el context és casual o és volgut que sigui així. Penseu que això ens pot ja avançar alguns trets sobre el personatge?
Creiem que a l’escena I en l’acte II, el context és volgut que sigui així. Això ens pot avançar alguns trets d’aquest personatge: Diu que el pensa, és directe, parlador...
Comenteu el retret que Arnau fa a Adelais i la resposta d’ella.
Arnau: Perdeu un plet, senyora, i dos i més encara,
Pro a un rival que m’ofèn no feu la gara-gara!
Adelais: Pel que es veu, de mig món esdeveniu gelós!
Penseu que és cert que “l’amor és cec”? Trobeu que Adelais i Arnau tenen futur com a parella. Per què?
El fet que l’amor sigui cec depèn de la persona amb qui parlis, però en la vida mai se sap el que pot arribar a passar. Creiem que Adelais i Arnau no poden arribar a tenir un futur com a parella, ja que són extremadament diferents.
ESCENA II
Quina  creieu que és la funció d’aquesta escena tan breu?
Introducció d’un dels personatges principals de l’obra, el Marquès Tirant.
ESCENA III
Què demana Arnau a Adelais? Ho aconsegueix?
Arnau demana parlar un moment a soles amb Adelais, però no ho aconsegueix perquè tots aquells que han vingut a casa s’han guanyat a la cort un bon lloc i un cert nom. I tot i que Arnau estigui en contra els ha de fer passar.
ESCENA IV
Com es resol en aquesta escena la petició que anteriorment feia Arnau a Adelais? Trobeu còmica aquesta escena? Per què?
Si abans Arnau ja estava disgustat perquè Adelais va deixar passar Tirant, que arribi algú més ho troba inacceptable. Sí que és còmica perquè hi ha un intercanvi de paraules breu i ràpid.
ESCENA V
Quin és el personatge que porta la veu cantant en la conversa i domina la situació?
Adelais és el personatge que porta la veu cantant en la conversa i domina la situació.
Arnau intervé bruscament en aquesta escena. Feu una relació d’allò que denuncia.
Arnau demana a Adelais que esculli entre els visitants o ell. (Pàgina 72)
A més a més, critica que parlin malament dels seus amics. (Pàgina 77)
Hi ha dos personatges que no estan d’acord amb aquesta intervenció i inicien una rèplica. Qui són i què li retreuen?
Els dos personatges són Guerau i Ferran. Aquests li diuen a Arnau que ell també retreu coses negatives als seus amics.
ESCENA VI
Aquesta és també una escena molt breu en què Perot, el criat d’Adelais, anuncia a Arnau que un home, que “duu casaca amb galons i fa molta presència”, s’ha presentat a la casa per parlar amb ell. Poder anticipar de qui es tracta i de quin tema voldrà parlar?
Vol parlar d’un assumpte sobre Arnau tan important que no es pot ajornar. La persona sembla algú amb un gran poder.
ESCENA VII
En quins elements veieu reflectida l’actitud inflexible d’Arnau?
A la pàgina 84 quan Arnau diu: “No em faré enrere: són versos execrables”. També a la pàgina 88 quan diu: “ Sí, hi aniré, però ni que baixi un sant no em farà retractar”.
ACTE III
ESCENA I
En aquesta escena, es troben sols dos dels pretendents d’Adelais. Per què creieu que resulta còmica?
Perquè els dos pretendents es barallen per Adelais, però realment ella no està interessada en cap dels dos.
ESCENA II
Adelais troba Tirant i Guerau parlant. Penseu que endevina de què han estat parlant?
Sí pensem que endevina de què han estat parlant, ja que quan Adelais torna ells reaccionen d’una manera estranya.
La resposta de Guerau quan li diu “És l’amor que ens retè” pot tenir un doble sentit. Comenteu-lo.

La resposta de Guerau té un doble sentit, ja que aquest amor els atura com una presó i també els impedeix fer altres coses, és a dir, només es fixen en l’un i en l’altre.

Acte IV
Escena III
Podríem considerar aquesta escena com l’escena cabdal de l’obra ja que la tensió dramàtica augmenta. Mireu d’explicar per què. Tingueu en compte que s’inverteix la situació inicial en l’ofès era Arnau per acabar Adelais mostrant-se com a víctima.
Trobeu que Arnau és un personatge digne de compassió o més aviat resulta còmic i ridícul? Justifica la resposta.
La tensió dramàtica de l’obra augmenta en aquesta escena perquè Arnau descobreix que Adelais no l’estima realment, és més, tenia un joc amorós amb tres personatges més, que són Tirant, Clovis i Guerau.
Arnau és digne de compassió per les poques reiterades mostres d’amor d’Adelais, i per què al final no aconsegueix el que desitja.

Escena IV
Aquesta escena representa una pausa brusca en la tensió argumental. Arnau ha de tornar a marxar sense poder dir a Adelais allò que venia decidit a dir-li. Recordeu quin acte anterior acaba de la mateixa manera?
Penseu que és volgut que després de l’escena anterior, de gran tensió, l’obra continuï amb aquesta escena bastant més lleugera argumentalment i amb trets còmics?  Se n’hauria pogut prescindir? Com es podia haver substituït? Justifica la resposta.
Un acte anterior que acaba de la mateixa manera és l’acte segon.
Pensem que aquesta “lleugeresa” en aquesta escena, ajuda al lector a comprendre millor l’obra i crear-li una lectura més agradable.
Sí, se n’hauria pogut prescindir, però llavors, l’acció hauria passat d’una escena anterior dramàtica a una nova escena plena de tensió, dificultant la lectura.
Creiem que s’hauria pogut substituir si no s’hagués fet cap canvi d’escena.






Acte V
Escena I
En aquesta escena, es troben sols dos dels pretendents d’Adelais. Per què creieu que resulta còmica?
Aquesta escena presenta certs paral·lelismes amb la primera escena de l’obra. Quines serien les diferències i les semblances d’ambdues.
Com que els dos pretenen aconseguir l’amor d’Adelais, tenen una certa rivalitat, i per això és responent irònicament durant la seva conversa.
Semblances: en ambdues escenes hi apareix un element còmic poc usual, que són les respostes iròniques que es donen els pretendents.
Diferències: En el primer acte de l’obra Arnau creu fermament que Adelais l’estima de debò, però en la primera escena de l’acte quart el protagonista s’enfada per què descobreix que Adelais no l’estima realment.

Escena II
D’aquesta escena caldria citar-ne dos punts importants. Clovis i Arnau- que estaven enfrontats pel litigi del sonet- demanen conjuntament a Adelais que decideixi a qui concedeix el seu amor. Penseu que hi ha hagut, doncs, una veritable reconciliació entre ells?
L’altre punt important és el fet de que Clovis i Arnau pretenen exigir a Adelais que decideixi a qui concedeix el seu amor. Localitzeu els versos en què Adelais torna a capgirar l’escena i els considera inoportuns i poc delicats de demanar-li que faci tal cosa. Recordeu altres escenes en què Adelais és capaç d’acabar dominant una situació que inicialment li és desfavorable?
Pensem que no hi ha hagut una veritable reconciliació perquè els dos personatges segueixen sent rivals per aconseguir l’amor d’Adelais.
Adelais per a canviar i capgirar l’escena acusa a Clovis i Arnau, així els fa canviar de parer, els fa pensar si de veritat ells tenen raó acusant-la amb ella, i els fa reflexionar i els fa creure que ells són els qui estan equivocats.

Escena III
Aquesta escena és una continuació clara de l’anterior en què la situació és la mateixa. L’únic que canvia és que Adelais busca la complicitat de la seva cosina Oriana.
Comenteu la resposta que li dóna Oriana. Quin és l’abast de les seves paraules tant per a l’estudi del seu caràcter com per a la intriga?
Oriana dóna una resposta poc clara i precisa a Adelais, fins i tot sembla que es vulgui “rentar les mans” amb el tema, ja que li diu que el seu consell la portaria per mal cam
Sembla una noia que et diu el que pensa sense por a que et pugui agradar més o menys, i degut a que només diu una frase en l’escena, no podem extreure més informació.

Escena IV
Comencen a collir-se els fruits de l’actitud d’Adelais al llarg de l’obra.
Relacioneu la intervenció de Jovita amb la intervenció que tingué anteriorment en l’obra.
Què hi va a fer?
Què opineu de les cartes d’Adelais? Les trobeu divertides, comprometedores, perilloses?
Jovita va a parlar amb Adelais per disculpar-se de les calumnies que li havia fet. Es pot observar amb les seves paraules: “El meu retorn necessita disculpa; els ulls m’han desmentit llurs proves; veure-us neta d’una calúmnia infame”.
Les cartes d’Adelais són compromeses, perquè crítica els defectes dels seus pretendents.

Escena V
Breu escena en què Clovis, davant l’evidència del desamor, cedeix el camp lliure a Arnau.
De què acusa Clovis a Adelais?
Clovis pensava arran la carta que va rebre d’Adelais, que aquesta l’estimava, però descobreix que no és així, sinó que realment observa que demostra el mateix a molts altres nois.

Escena VI
Jovita elogia a Arnau. Quina és la reacció d’Arnau davant d’aquets elogis? Què li demana? Com s’ho pren Jovita?
Davant els elogis de Jovita, Arnau li demana que no és posi en els seus afers, sinó que es posi es els seus, que ella no és qui la té que ajudar.
Jovita no fa cas de la petició d’Arnau i segueix aconsellant-lo.

Escena VII
Adelais reconeix que no s’ha portat bé amb Arnau i li diu que entén que l’odiï. Creieu que és sincera, aquesta vegada?
Arnau vol que Adelais és decideixi per un dels pretendents, que abandoni el món i estigui al seu costat. Evidentment, no aconseguirà el seu propòsit. Localitzeu els versos en què Adelais li ho manifesta.
Amb tot, Arnau decideix donar-li una altra oportunitat. Busqueu les paraules amb què li ho mostra i quina és la resposta d’Adelais que tanca finalment l’afer.
No criem que Adelais sigui sincera perquè en aquests temes, com poden ser els amorosos, creiem que una persona no canvia tant fàcilment, i si ha mentit, i enganyat a arnau un cop, ho tornarà a fer.
Adelais ho expresa amb les següents paraules:
[“Que renunciï al món...”] [“La soledat esglaia el meu cor...”]

Escena VIII
I aquí arribem al desenllaç dels quatre actes anteriors. A quin personatges femení elogia Arnau i en quins termes?
Quina és la decisió que pren Arnau? Quina és la reacció de Ferran?
Arnau elogia a Oriana.
[“Senyora, cent virtuts ornen vostra beutat,
I, entre tants, sols en vós he vist sinceritat;
Em sou des de fa temps una persona cara:
Doncs deixeu que en avant sigui també com ara...”]
Arnau decideix fugir a un lloc on pugui aconseguir la soledat absoluta.
Ferran té la intenció d’evitar que Arnau compleixi el seu desig.

























dilluns, 15 de febrer del 2016

L'ENTORN LITERARI I TEATRAL


11. Llegiu l'article dedicat a Molière a la Gran Enciclopèdia Catalana (en la versió en paper o en la d'Internet, la Hiperencicloèdia, a la qual podeu accedir a partir del portal edu365.com) i, amb l'informació que recolliu anoteu els aspectes principals de la seva vida en aquest quadre:

Dades biogràfiques
Estudis i afecció
Companyia teatral, llocs i actuacions
Va néixer a París el 15 de gener de 1622 i va morir també a París el 17 de febrer de 1673.
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste Poquelin, dramaturg francès.
Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre. Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris de París, però no hi reeixí. 
Companyia l’Il·lustre Teatre de París. A partir d’aquell moment es va fer dir Molière.
Llocs on actuaven, ciutats més importants del país (Nantes, Bordeus, Lió, Grenoble i Rennes).
Relació amb la cort
Obres escrites
Temes de les obres
Gràcies a l’amistat amb el germà petit del rei, Molière va actuar davant de Lluís XIV al Palau del Louvre. L’espectacle va tenir un èxit desmesurat i va agradar tant al rei que va convidar la companyia a establir-se en una de les sales properes al Palau del Louvre. Així és com Molière va començar a escriure obres de teatre de gran renom com Les melindroses ridícules i Els empipadors, i la seva companyia es va especialitzar en comèdies escrites per ell.
Obtingué la protecció de Lluís XIV.
Va canviar el nom de la companyia a “Companyia del rei”, l’any 1665.
Les melindroses ridícules.
Els empipadors.
Tartuf.
Don Joan.
El misantrop.
Les dones sàvies.
L’avar.
Amfitrió.
El burgès ennoblit.
El malalt imaginari.
Les melindroses ridícules i Els empipadors: Obres de teatre amb gran renom.
Tartuf: Crítica a la religió i als devots.
Don Joan: parla sobre la figura del seductor.
El misantrop: Crítica envers la societat.
Les dones sàvies: És una comèdia d’embolics.
L’avar: El personatge d’Harpagon no mereix cap altre qualificatiu. La seva cobdícia és extrema.
Amfitrió: Comèdia mitològica inspirada en una de les relacions del rei Lluís XIV.
El burgès ennoblit: Combina música i ball amb la comèdia satírica.  
El malalt imaginari: Obra que va ser inspirada per la tuberculosi que patia.