1- Rellegiu ara el cercle VIII
(<<Malsfossats>>)
-
Dant reserva un lloc al papa Bonifaci, a
qui tracta de lladre, de simoníac i de fals. Quins motius té el poeta per
enviar-lo a l’Infern?
El poeta vol
enviar-lo a l’infern perquè no s’ha portat bé en vida
-
En aquest cercle apareixen una sèrie de
dimonis que tenen noms més aviat còmics. Citeu-ne alguns dels que us facin més
gràcia.
Malesgrapes,
Malacua, Escatinyador, Alajup, Petjagebre, Gossàs, Barba-rullat, Libanès,
Dragonàs, Ciriatto, Burxacans, Follet i el boig Roig-de-nas.
-
Causen terror o més aviat inciten a riure?
Segons la vostra resposta, busqueu un exemple que la corrobori.
Els noms dels
dimonis inciten a riure, com ara: Petjagebre.
-
Quin càstig pateixen els sembradors de
cisma? Quina figura representativa del món islàmic hi és condemnada? Per quines
raons Dant l’hi deu posar, aquí?
Els crucificaven
amb tres pals a terra, entravessats i nus, sofrint el pes de tots els qui els
trepitgen amb els seus peus. Hi eren condemnats Caifàs, el seu sogre Anàs i
altres membres del consell. Dant l’hi deu posar aquí perquè és la condemna que
va patir Jesús.
2- Repasseu ara l’últim cercle, el dels traïdors
(<<Llucifer>>)
-
Com hi és descrit Llucifer? Quin càstig hi
sofreixen la majoria dels condemnats?
Dante veu a
Llucifer com un emperador decaigut, que està confinat al gel fins al pit.
Llucifer té tres cares: una central roja i les altres blanc-groga i negre. La
majoria de condemnats del Novè Cercle es troben immersos al llac al llac de
glaç a l’altura del coll.
-
En què consisteix la pena que suporten
Judes, Cassi i Brut?
Judes, Cassi i
Brut són castigats pel mateix Llucifer. Aquest amb cada un dels seus caps
desgarra les pells dels castigats.
-
Quins són els motius pels quals Dant els
reserva tan terrible càstig?
Judes va
traïcionar a Jesús, i Cassi i Brut van conspirar contra Cèsar, és a dir, eren
traïdors de l’imperi.
-
Al final d’aquest cant s’explica la
formació de l’Infern i el Purgatori. Descriviu-la.
Llucifer va caure
des del Cel a una part austral, i la terra que abans s’aixecava sobre la mar,
horroritzada, va enfonsar-se en la mar i en el nostre hemisferi va tornar a
néixer. Potser, fugint de Llucifer, aquella terra va deixar un gran buit.
3- Com heu vist, aquestes són les traduccions en vers de la Divina comèdia que s’han fet en la
nostra llengua. Informeu-vos en, trieu un fragment de l’obra en prosa que us
hagi interessat especialment i compareu-lo amb les dues traduccions en vers. En
què s’assemblen? Quina de les tres us sembla més suggeridora? Després d’una
lectura atenta, reflexioneu sobre els límits i les característiques de la
narració en vers i de la narració en prosa.
Prosa: Al bell mig del camí de la nostra vida,
per haver-me desviat de la bona vida, vaig trobar-me en una selva obscura. M’és
impossible descriure amb paraules com era aquella selva, perquè si hi penso,
torna a mi la immensa por que vaig sentir aleshores.
Només es pot pensar en aquell indret imaginant la pròpia mort.
Vers: A la meitat del
camí de la vida em vaig trobar dins d’una selva obscura, perquè havia deixat la
recta via. Quina cosa ten dura és dir com era aquesta selva salvatge, aspra i
porta, que em renova la por només pensar-hi! És tan amarga, que és poc menys
que mort.
En què s’assemblen?
Els dos fragments i les dues traduccions tenen les mateixes característiques,
la història que volen contar és la mateixa, però s’empren diferents paraules.
Quina de les tres us sembla més suggeridora? La versió original, perquè la trama no es veu
afectada per cap traducció errònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada