ACTIVITATS DIVINA COMÈDIA

1- Sobre la Divina Comèdia i concretament de l'Infern s'han fet, des de la mateixa edat mitjana fins als nostres dies, moltes il·lustracions (Gustave Doré, Delacroix, W. Blake, etc). Amb una colla de companyes i companys de classe, busqueu deu il·lustracions: una de la selva obscura i nou de corresponents a cada cercle infernal. Tot seguit resumiu en tres o quatre línies el contigut del dibuix en relació amb el cercle respectiu.

SELVA OBSCURA 

On Dante inicia el seu viatge. Simbolitza el pecat.

ELS LLIMBS (1r cercle) 

On es troben els nascuts abans del cristianisme, sense cap càstig. 

ELS LUXURIOSOS (2n cercle)

Minos determina el cercle on serà castigada l'ànima. 

ELS GOLAFRES (3r cercle) 

Cèrber desgarra als golabres amb les urpes i els ullals.

ELS AVARS/IRACUNDS (4rt cercle)

Els avars estalviaven diners i els iracunds els malgastaven.

ELS SUPERBIS I ENVEJOSOS (5è cercle)

Dante i Virgili creuen la llacuna Estígia i arriben a la ciutat emmurallada. Aquests són oberts per un àngel de Déu.

ELS HERETGES (6è cercle)

En aquest cercle, els castigats es troben en sepulcres ardents amb les tapes aixecades formant una corona de foc al voltant de les muralles internes de la ciutat. 

ELS VIOLENTS (7è cercle)

Els dos poetes han de baixar per un barranc perillós. Aquí pateixen els condemnats el més terrible suplicis sota la mirada atenta del Minotaure. 

El minotaure és meitat home i meitat toro, pel seu caràcter criminal, devorador.

ELS MALSFOSSATS (8è cercle)

Es troben lligats en un pou amb cadenes.

ELS LLADRES (9è cercle)

És un cercle regit per Cacus, els lladres són turmentats per serps que els ataquen per l'esquena.

2- Un exercici semblant a l’anterior, però més creatiu, consisteix a dibuixar un còmic de la selva obscura i tot l’Infern. Us podeu anar distribuïnt les feines diferents: dibuixar, pintar, guió, lletra…

4- Després de llegir tot l’Infern, argumenteu, amb exemples extrets del text i per escrit, aquesta afirmació: La Divina Comèdia mereix dir-se comèdia.

Una vegada hem llegit el  llibre La Divina Comèdia podem argumentar que aquesta informació és certa a causa del final feliç de l’obra, ja que segons la definició de comèdia, aquest gènere ha d’acabar amb un final feliç.

Un dels exemples és quan Dante aconsegueix sortir de l’Infern.

5- Feu un exercici semblant a l’anterior d’acord amb aquesta altra afirmació: La Divina Comèdia és com una gran enciclopèdia del saber de l’edat mitjana. Centreu-vos sobretot en el coneixement de la història i de la cultura grecollatina i cristiana.

La Divina Comèdia és com una gran enciclopèdia del saber de l’edat mitjana específicament en la cultura grecollatina i cristiana.

Un clar exemple és quan l’autor es troba als llimbs i fa una extensa enumeració dels personatges propis de la cultura grecollatina i filòsofs grecs, com Sòcrates i Plató.

D’altra banda, tots aquests personatges que es troben dins del cercle, exactament dels llimbs, no han estat batejats, però Dante defensa el cristianisme davant dels “déus falsos” en els quals aquests personatges creien.

7- Feu un esquema de l'Infern, inclosa la selva obscura i el riu Aqueront, en forma de con invertit i aneu col·locant dins del cercle corresponent (sense el subcercle) cadascun dels fragments citats tot seguit:

a) Oh fill meu - va dir-me -, no et molesti que Brunet Llatí se separi del seu trist ramat per parlar amb tu. - DIMONIS

b) els condemnats anaven empenyent pedres enormes amb el pit i utilitzant totes les seves forces.- ELS AVARS I IRACUNDS

c) Llavors, vam veure un vell de cabells blancs, Caront,  barquer de l'Infern, que venia cap a nosaltres dalt d'una barca.- RIU AQUERONT

d) A una bóta que s'ha desdogat s'assemblava un que vaig veure, obert com estava des del coll fins al baix ventre [...] un diable hi ha que ens vigila, castigant-nos cruelment amb l'espasa cada vegada que fem una volta al cercle dolorós.- FALSADORS

e) - No vol saber qui són aquests esperits que estàs veient? Abans de continuar endavant, vull que sàpigues que aquesta gent no va pecar i que tots els mèrits que van fer en vida no van ser suficients per guanyar el cel, ja que no van ser batejats. - ELS LLIMBS

f) Mai una fletxa ha viatjat tan ràpidament com ho feia aquella barca enmig de l'aigua fosca, marinejada per un pilot que cridava:

- Ja us tinc! Pell de malura!

El mestre contestà:

- Ui, Flègies, no et facis il·lusions: aquest només el tindràs mentre creuem el llot. - CEMENTIRI D'HERETGES

g) Amb cada boca, estrenyent les dents, un pecador trinxava, de manera que en torturava tres alhora. - LLADRES

h) [...] Així veia mil tombes escampades, de manera encara més amarga. Eren com dins un mar de flamarades, tan grans que cap ferrer no les podia haver provocat. Les tombes, sense llosa, deixaven escapar crits paorosos. - VIOLENTS

i) Cèrber, fera cruel de tres caps, udola eternament, contra els condemnats que allà es troben. - ELS GOLAFRES

j) Al començament de la pujada, em va sortir al pas una pantera; no em treia els ulls de sobre i, tot observant-me, s'avançava als meus moviments i em feia recular. - MALSFOSSATS

k) Allà hi ha el jutge Minos, que a la porta examina les ànimes que arriben, les jutja i les envia al cercle corresponent amb una indicació ben estranya. Vull dir que quan els esperits se'l troben, es confessen de seguida, i ell, que coneix molt bé tots els pecats, decideix quin és el lloc de l'Infern que els correspon i es cargola la cua pel cos tantes voltes com graus demana la pena. - ELS LUXURIOSOS

10- Com haureu pogut comprovar, s'estableixen molts paral·lelisme entre l'Infern de Dant i l'Infern de l'Eneida. Quines semblances i quines diferències substancials hi ha entre l'Infern cristià, el de Dant i el de l'Eneida? Feu una llista de noms propis que apareixen.

Eneas es troba als vestíbuls de l’Infern quan topa amb els fantasmes de la Malaltia, la Por, la Fam, la Guerra i la Discòrdia. També, algunes criatures monstruoses com ara les gòrgones, les harpies i la Quimera, una barreja de lleó, serp i cabra. Més endavant, Caront, el barquer del riu Estix; el timoner Palinur; Cèrber, el gos de tres caps. Seguidament, troben les ànimes del nens que havien mort poc després de néixer, com ara Dido juntament amb el seu primer marit Siqueu. Als camps més extrems, Eneas troba guerrers famosos, entre ells, molts companys de guerra havia perdut pel camí, com Deífob, mort després d’un martiri cruel i el personatge de Prosèrpina a qui ofereix el branquilló. Finalment es retroba amb el seu pare Anquises, però que tan sols és un espectre. Altres personatges a destacar que surten esmentats però que no es troben com a tals a l’Avern són: Helena, Paris, Ulisses, Silvi, Lavínia, Ròmul, Cèsar, Ascani i August.

Pel que fa a l’Infern de la Divina Comèdia, Dant i Virgili es creuen amb ànimes com les de Cèsar, August, Eneas i Anquises i espectres de pontificats com ara Sant Pau, Celestí V… també hi ha l’aparició de personatges, sempre en forma d’ànima, de grans escriptors i filòsofs de l’antiguitat com Homer, Horaci, Ovidi o  Aristòtil, Sòcrates i Plató. Com a l’Eneida, apareix Caront, el barquer de l’Infern, Dido o Cèrber, el gos de tres caps que impedeix el pas a Dant i Virgili. Personatges importants també en aquest llibre són Flègies, el barquer de l’Estix, o Francesca di Rimini i el seu cunyat Paolo que van cometre adulteri. I per acabar, cal nombrar a Llucifer, el dimoni de l’Infern que porta la llum. 

12- Rellegiu la part que porta per títol "Les portes de l'Infern" i després contesteu aquestes preguntes:

- Qui parla? En quina persona parla i en quin temps?

Parla Dant, en primera persona i en passat.

- Per què, quan apareix Virgili, Dant diu que: "Pel seu llarg silenci semblava mut"?

Enmig d'aquell desèrtic indret, Dant va dir-li: 

  -"Pietat de mi, siguis qui siguis, ombra o home de veritat!"

Diu això perquè enmig d'aquelles tenebres se li va aparèixer una ombra que no reconeixia. 

-Virgili es presenta a Dant mitjançant una llarga perífrasi. Quines informacions dóna que fan que Dant suposi que es tracta de Virgili?

Dant suposa que és Virgili mitjançant: "Vaig ser poeta, els meus versos parlen d'Enees, quina fugí de Troia per a fundar una nova pàtria".

- Amb quines paraules exactes Virgili comunica que visitaran l'Infern? Amb uines altres li parla del Purgatori? I quines fan referència al cel?

Per a l'Infern:"Jo seré el teu guia i et trauré d'aquí per a portar-te a un lloc que és etern, on escoltaràs udols desesprats, on veuràs els esperits dels condemnats que demanen cridant una segona mort". 

Per el Purgatori: "Poeta et demano per aquest Déu que no has conegut que m'ajudis a sortir d'aquí, porta'm  fins a on m'has dit, perquè pugui veure la porta de Sant Pere i aquells que m'has pintat plens de neguit". 

Per al cel: "També veuràs els esperits que esperen amb paciència eterna la seva salvació.[...] Et deixaré amb ella quan me'n vagi ja que l'emperador que regna allà Dalt no vol que jo entri a la seva ciutat ja que no vaig creure en ell". 

-Durant aquesta trobada hi ha dos moments en què l'autor llatí esmenta Beatriu. Quan, exactament? Quina serà la respecta del poeta Florentí?

Un dels moments és quan Virgili li explica qui la enviat Florentí diu:"Oh! Quanta pietat hi ha a l'ànima de qui m'ha salvat! Pensant que ella té cura de mi em sento més animat per a iniciar aquest viatge: tu seràs el meu guia i el meu mestre."